L'estudi de Josep Escobar

La setmana passada vam estar gravant la taula de dibuix del dibuixant i animador Josep Escobar. Els seus familiars ens van obrir les portes de la seva casa de Santa Eulàlia de Ronçana i vam recrear el seu estudi en plena ebullició, amb pintura, tintes i pinzells. Va ser molt curiós veure com Escobar, per anar més ràpid, tenia una capsa plena de segells amb les onomatopeies i els objectes més recurrents, com ara ¡Aaay! o ¡Pom!, o bé taules i llits que acostumen a fornir els fons de les seves vinyetes. Vam poder xafardejar entre el merxandatge que van generar els seus personatges, com ara el Zipi i el Zape o el Carpanta, i vam gravar càmera en mà la seva taula de dibuix adientment recreada. El que ens va costar més va ser encendre la seva pipa, per fer veure que el mestre tot just l'havia deixada a sobre de la taula. Quin tip de riure s'hauria fet l'Escobar, si ens hagués vist.

Els segells metàl·lics del mestre.

Per la tarda vam gravar l'escena dels censors; és a dir, vam recrear un espai buit on els censors havien estat valorant els pros i els contres de censurar Érase una vez... després de visionar el film. El fum també va ser  present en aquesta escena, i en gran quantitat. De fet, tot i estar desconnectada, va saltar varis cops l'alarma contra incendis, la qual cosa ens va forçar a interrompre vàries vegades la gravació. Tot i així, gràcies a un patinet per a l'ocasió, vam poder filmar uns magnífics plans d'aproximació tot fent lliscar la càmera per sobre de la taula dels censors. El director de fotografia va estar encantat de poder anar en patinet i treballar al mateix temps.

Encenent la pipa de Josep Escobar

Merchandising de Zipi i Zape i Carpanta.

La semana pasada estuvimos grabando en la mesa del dibujante y animador Josep Escobar. Sus familiares nos abrieron las puertas de su casa en Santa Eulàlia de Ronçana para recrear su estudio en plena ebullición, con sus pinceles, pintura y tinta. Fue muy curioso comprobar como Escobar, para ir más rápido dibujando, tenia una caja llena de sellos metálicos con las onomatopeyas más recurrentes, como ¡Aaay! o ¡Pof!, y también con mesas y camas de diferentes tamaños, objetos recurrentes en el fondo de sus viñetas. Pudimos husmear entre el merchandising que generaron sus personajes, como por ejemplo los gemelos Zipi y Zape o Carpanta, y grabamos su mesa de dibujo pertinentemente recreada con la cámara al hombro. Lo que más nos costó fue encender su pipa, para dar a entender que el maestro la acababa de dejar encima de la mesa. Que hartón de reír se habría hecho Escobar de habernos visto.

La ficha policial de Josep Escobar en la mesa de los censores.

Por la tarde grabamos la escena de los censores; es decir, recreamos el espacio vacío en el que los censores estuvieron valorando los pros y contras de censurar Érase una vez... tras un visionado del film. El humo volvió a estar presente en esta escena, y en gran cantidad. De hecho, a pesar de estar desconectada, la alarma contra incendios saltó varias veces, y nos forzó a interrumpir la grabación. A pesar de este inconveniente y con la ayuda de un patinete, pudimos filmar unos magníficos planos de aproximación deslizando la cámara por encima de la larga mesa de los censores. El director de fotografía estuvo encantado de poder ir en patinete y trabajar al mismo tiempo.

El proyector y el patinete.

Last week we were shooting the drawing desk of the illustrator and animator Josep Escobar. His relatives opened the doors of his house in Santa Eulàlia de Ronçana so we could film in, and we recreated the studio full of brushes, pencils and paint. It was very interesting to see that Escobar had a box full of stamps made with iron with the most used onomatopoeias and objects, like ¡Aaay! or ¡Pof!, and furniture like beds and tables that furnish the back of his vignettes. We were able to gossip among the merchandising of his characters, like Zipi and Zape or Carpanta, and we recorded the desk filled with atrezzo with a hand-held camera. We tried to light his pipe like if the master has just left the room. He’d laughed a lot if he’d have seen us.

In the afternoon we filmed the censorship's scene; we recreated an empty meeting space where the censors would just screened the film Érase una vez... in order to have an opinion about it. The smoke was in that scene, too, and a lot of it. In fact, although the fire alarm was disconnected, it switched on several times, so we were forced to interrupt the shooting. At last, we could make some wonderful shoots placing the camera on top of a scooter, to make some zoom ins sliding through the censors' long table. The director of photography was delighted by doing both, going on scooter and working.

A recreation of the script approved by censorship.

 

Audio recording

Ja tenim les veus d'alguns dels personatges del documental. Els actors Enric Arquimbau, Joan Anguera i Fèlix Pons ens han ajudat a posar les veus als censors que van haver de requalificar Érase una vez... després del premi de Venècia l'any 1950. Si bé abans de l'estiu li havien denegat l'Interès Nacional, una categoria que comportava una sèrie d'avantatges en la carrera comercial del film a l'època, després de rebre la menció especial a la Biennal els censors es van tornar a reunir. En aquesta reunió, transcrita en el dossier de censura que hi ha dipositat a l'arxiu d'Alcalá de Henares, els diferents censors donen una nova opinió sobre el film i admeten que cal atorgar-li aquest cop l'Interès Nacional. Els tres actors ho han fet genial, i hem rigut molt quan els hem fet imitar també les veus radiofòniques dels locutors de l'època tot llegint titulars que informaven del premi de Venècia. El Fèlix Pons s'ha avingut també a posar la veu en off de l'Alexandre Cirici Pellicer, el director del film, a través dels seus escrits en forma de dietaris publicats per l'editorial Comanegra. Ha estat un plaer fer aquest salt en el temps i sentir-nos una mica més propers a la gestació del film d'animació, que va tenir molts alts i baixos que estarem encantats de fer-vos conèixer a aquells que encara no el coneguin.

L'Enric Arquimbau i el Fèlix Pons assajant.

El Joan Anguera fent de capellà.

L'Enric Arquimbau s'ho passa pipa.

Ya hemos grabado las voces de algunos de los personajes del documental. Los actores Enric Arquimbau, Joan Anguera y Fèlix Pons nos han ayudado a poner las voces a los censores que se vieron obligados a recalificar Érase una vez... tras el galardón que le fue otorgado en Venecia el año 1950. En esta reunión, transcrita en el dosier de censura que aún se encuentra en el archivoAlcalá de Henares, los diferentes censores dieron una nueva opinión sobre el film y admitieron que hacía falta otorgarle el Interés Nacional. Los tres actores lo han hecho genial, y nos hemos reído mucho cuando les hemos propuesto imitar a los locutores radiofónicos de la época para leer algunos titulares aparecidos en la prensa que informaban del premio del film en Venecia. Fèlix Pons nos ha cedido su voz para dar vida al director del film, Alexandre Cirici-Pellicer, a través de sus escritos en forma de diario que publicó la editorial Comanegra. Ha sido un placer transportarnos en el tiempo y poder sentirse un poco más cerca de la gestación del film de animación, que tuvo altibajos que estaremos encantados de daros a conocer.

Tres locutores de radio en plena década de los cincuenta.

We have recorded some voiceovers for the documentary. The actors Enric Arquimbau, Joan Anguera and Fèlix Pons helped us to make the censors' voices believable, as they were forced to qualify Érase una vez... again to give it the Interés National, a qualification that helped the commercial life of a film of that period. The opinions of the censors in that meeting were noted down and can be consulted in the Alcalá de Henares Archive, where we can check that finally the expected Interés National qualification was granted. The three actors have done a great job, and we have laughed a lot when they imitated the characteristic intonation of the radio announcers from the fifties to be able to read some newspaper's headlines that informed about the film's prize in Venice. Fèlix Pons agreed on being the voice of Alexandre Cirici Pellicer, the movie's director, and read some of the notes from his diary published by Comanegra Editorial. It has been a pleasure to go back in time as a way close to feel closer the creation of the animated film and its ups and downs that we will be delighted to explain in the documentary.

Creu de Sant Jordi a Pepita Pardell

Des d'aquest blog vull fer pública la meva adhesió a la campanya que s'està duent a terme per recollir signatures i aconseguir que la pionera de l'animació a Catalunya Pepita Pardell rebi una Creu Sant Jordi. Penso que és una bona iniciativa sobretot per donar a conèixer i reconèixer el treball d'aquelles dones que s'han dedicat professionalment a una feina masculinitzada i que, amb la seva empenta i tenacitat, se n'han sortit. La carrera de Pepita Pardell és la d'una professional que no va tenir por a encarar-se amb els entrebancs i la penúria del país durant la dictadura, i que sovint si no podia posar il·lusió en la feina, no hi persistia. Va debutar en el film d'Artur Moreno Garbancito de la Mancha, i algun cop ha comentat com notava el menyspreu d'alguns companys animadors per la seva condició de dona. Aviat el va aconseguir superar, demostrant que el seu treball era tan bo com el de qualsevol altre. Quan la il·lusió en el que feia i la feina en l'animació van minvar, va enfrontar-se a alguns anys d'inactivitat, dels quals es va refer desseguida quan Bob Balser la va anar a buscar a casa seva per fer peces per a publicitat. Va animar La Princesa guerrera, un curtmetratge atípic de Julio Taltavull, i més tard Jordi Amorós, director de Despertaferro i deixeble seu, la va contractar per a la sèrie El último Koala. La Pepita va continuar treballant fins que als anys noranta, amb la reconversió digital, va decidir que no es volia reciclar. Tot i així, no ha deixat de dibuixar i es manté activa avui en dia, sempre disposada a fer un dibuix o a treballar amb els seus llapissos de colors.

Si esteu interessats en mostrar la vostra adhesió, demaneu l'arxiu que cal omplir a marta.pardell@gmail.com. Per qualsevol dubte que tingueu, us podeu adreçar a aquest mateix correu.

Us deixo alguns fotogrames de La princesa guerrera, dirigida per Julio Taltavull i animada per la Pepita Pardell. Una història medieval poc habitual amb una clara inspiració en el romànic català.

Pablo Núñez (1930-2016)

Pablo Núñez va ser un mestre del dibuix animat. Dibuixant, animador, realitzador i tècnic en efectes especials, va néixer l'any 1930 a Madrid, on va estudiar Belles Arts. La seva primera publicació va ser a la revista infantil Maravillas amb només 14 anys. El seu debut en el camp de l'animació va tenir lloc l'any 1954, en entrar a formar part dels Estudios Moro, capdavanters en animació d'aquell moment i que tindrien el seu període de màxim esplendor amb l'estrena de El Mago de los sueños l'any 1964. Al llarg de la seva dilatada carrera, Núñez combinarà les tasques en el camp de l'animació amb les col·laboracions a diferents revistes com a dibuixant.

L'any 1961 va fundar la seva pròpia productora, Story Film, especialitzada en títols de crèdit per a llargmetratges i publicitat. Entre els seus treballs en el camp del cinema va confeccionar títols de crèdit per a directors com Orson Welles, Luis Buñuel o Pedro Almodóvar. Va estar vàries vegades nominat als premis Goya: dos en la categoria de millor curtmetratge d'animació amb TV (2002) i A... Mantis religiosa (2003), i dos més en la categoria d'efectes especials per Al sur de Granada (2003) i Un rey en la Habana (2005). L'any 2007 se li va reconèixer la seva trajectòria professional mitjançant la Medalla d'Or de l'Acadèmia del Cinema. 

 

 © Pipo Fernández.

Per a la revista Gente Menuda, el suplement infantil de l'ABC fundado el 1906, Núñez va crear la sèrie Chicho y Coca, amb un estil molt proper al de la Família Telerín, insígnia dels Estudios Moro. Els protagonistes eren dos germans bessons, les seves dues germanes i un gos. Posteriorment, va ser adquirida per l'editorial San Román, que la va editar fins els anys vuitanta. Una altra sèrie famosa de Núñez com a dibuixant fou Belín y Tina, que va ser publicada per a la revista Bruguera. La seva línia clara i definida mostrava els personatges i les situacions d'una manera fàcilment intel·ligible, donant preeminència a l'acudit que definia l'escena.

Pablo Núñez fue un maestro del dibujo animado. Dibujante, animador, realizador y técnico de efectos especiales, nació en el año 1930 en Madrid, donde estudió Bellas Artes. Su primera obra publicada fue en la revista Maravillas con tan solo 14 años. Su debut en el campo de la animación tubo lugar el año 1954, al entrar a formar parte de los Estudios Moro, pioneros en la animación de esos años y que tendían su momento de esplendor con el largometraje animado El Mago de los sueños en el año 1964. A lo largo de su dilatada carrera, Núñez combinará las tareas en el campo de la animación con las colaboraciones en diferentes revistas como dibujante.

En el año 1961 funda su propia productora, Story Film, especializada en títulos de crédito para largometraje y publicidad. Entre sus trabajos en el campo del cine destaca la confección de títulos de crédito para directores como Orson Welles, Luis Buñuel o Pedro Almodóvar. Estuvo varias veces nominado a los premios Goya: dos en la categoría de mejor corto de animación con TV (2002) y A... Mantis religiosa (2003), i dos más en la categoría de efectos especiales con Al sur de Granada (2003) y Un rey en la Habana (2005). En el año 2007 le fue otorgada la Medalla de Oro de la Academia del Cine como reconocimiento a su trayectoria profesional.

Para la revista Gente Menuda, el suplemento infantil del ABC fundado el 1906, Núñez creó la serie Chicho y Coca, con un estilo muy cercano al de la Familia Telerín, insignia de los Estudios Moro. Los protagonistas eran dos gemelos, sus hermanas y un perro. Posteriormente, la serie fue adquirida por la editorial San Román, que la editó hasta los años ochenta. Otra serie suya famosa fue Belín y Tina, que fue publicada por la revista Bruguera. Su línea clara y definida mostraba a los personajes i las situaciones de una manera fácilmente inteligible, dando preponderancia al chiste que definía la escena.

 

Portada de Balalín (1957), de Pablo Núñez.

Pablo Núñez was a master in cartoon animation. Illustrator, animator, director and Visual Effects technician, he was born in 1930 in Madrid, where he studied drawing. His first published story appeared in Maravillas when he was just 14 years old. His first work on animation took place in 1954, as he got hired by Estudios Moro, the most famous animation studio from that period in Spain. They became famous for the blockbuster El Mago de los sueños on 1964. Núñez created his own production house on 1961. It was called Story Film and it was specialized in the feature film credits animation. He worked for so many directors as Orson Welles, Luis Buñuel or Pedro Almodovar. He got nominated for the Goya awards four times: two for the best animated short award with TV (2002) an A... Mantis religiosa (2003), and two for the Visual Effects category with Al sur de Granada (2003) and Un rey en la Habana (2005). He received and honorific award for his career on 2007 that was given by the Academia del Cine.

A... Mantis Religiosa (2003), a short film directed by Pablo Núñez.

For the Gente Menuda publication, a review that was a child complement to ABC newspaper, he created the series Chicho y Coca, with a style so close to the Estudios Moro’s Familia Telerín, The main characters where a pair of siblings brothers, his sisters and a dog. Later on, Chicho y Coca was published by San Roman Edition House till the eighties. Another series he made was Belín y Tina, published by the Bruguera Editorial. He had a very clear and definite line style that showed the characters and the story in a very comprehensive way, so the gag was clearly outlined.

For more information:
Pablo Núñez en tebeosfera
Pablo Núñez Biography (Spanish)

Humoristán

Ahir es va presentar a Biblioteca de Catalunya el primer museu d'humor gràfic digital: Humoristán. A la presentació hi van assistir en Josep M. Cadena, en Jaume Capdevila, el Josep Cuní, el José Luís Martín i l'Òscar Nebreda. 

Aquest museu digital, el primer del món dedicat a l'humor gràfic, ha estat una iniciativa sense ànim de lucre de la Fundació Gin conjuntament amb un gran ventall de col·laboradors. La institució vetllarà per difondre i promocionar el dibuix gràfic i humorístic nacional i internacional. Durant l'acte també es va fer una crida a tots aquells que volguessin contribuir i a aquelles institucions que vulguin aportar algun fons propi de dibuixants humorístics ja sigui digitalitzat o per digitalitzar. La vocació d'aquesta iniciativa és també la de crear un museu digital amb exposicions sobre diferents autors i fitxes específiques de cada autor consultables des de qualsevol part del món (amb accés a internet, és clar!).

Són molts els dibuixants i il·lustradors que ja formen part del fons però aquesta entitat no es vol aturar aquí. La possibilitat de consultar en alta definició obres que fins ara només es podien consultar en biblioteques i en paper permet accedir a tot un vagatge gràfic del qual podrem ser més conscients i del que ens hauríem de nutrir per fer més ric el present. Una bona iniciativa que ajudarà als il·lustradors actuals a conèixer el treball dels que han treballat abans que ells i a tothom en general per fer-nos passar una bona estona amb molt d'humor.

Article a la revista Comunicació

Em plau anunciar-vos que acaben de publicar un article sobre animació dels pioners a Espanya a la revista científica Comunicació de l'IEC. Els autors de l'article som la Teresa Martínez, el Xavier Cubeles i jo mateixa. Estem molt contents que una temàtica com aquesta hagi entrat en el camp de la recerca després d'haver passat diferents comités de continguts. La presència de l'animació com a llenguatge dins la comunicació de masses té un paper sensiblement minoritari al costat del cinema, la premsa o la publicitat. Per això estem molt contents d'haver publicat aquest article i esperem que no sigui el darrer.

Per llegir-lo, cliqueu el següent link:
Revista Comunicació, maig 2016.


Me complace anunciaros que acaban de publicar un artículo sobre la animación de los pioneros en España en la revista científica Comunicació del IEC. Los autores del artículo somos Teresa Martínez, Xavier Cubeles y yo misma. Estamos encantados de que una temática como esta haya entrado dentro del campo de la investigación tras haber sido aprobada por diferentes comités de contenidos. La presencia de la animación como lenguaje dentro del campo de la comunicación de masas acostumbra a tener un papel minoritario al lado del cine, la prensa o la publicidad. Por esto estamos muy contentos de haber conseguido publicar este artículo y esperamos que no sea el último.

Para leerlo, clicar el link:
Revista Comunicació, mayo 2016


I'm delighted to announce that an article about pioneers' animation in Spain has just been published in a scientifical review like Comunicació, from the IEC. The authors are Teresa Martínez, Xavier Cubeles and myself. We are very happy that a subject like this is now considered an object of research after being tested by several content's juries. The presence of animation as a language inside mass communication is usually undervalued compared with cinema, press and advertising, That is the reason why we are very proud of having that article published and we hope it won't be the last.

In case you want to read it, click the link below:
Revista Comunicació, may 2016

Fòrum d'animació al Centre Universitari de Disseny BAU

El dia 14 d'abril tindrà lloc a BAU Centre Universitari de Disseny, a Poblenou, un fòrum sobre l'animació dels pioners. Aquest fòrum ha estat promogut des de GREDITS, el grup de recerca de BAU, i més concretament per la línia de recerca Memòria històrica i identitat cultural del disseny. La intenció d'aquesta primera trobada és que el fòrum tingui continuïtat els pròxims anys per poder recuperar i donar valor al patrimoni audiovisual de Catalunya dins el sector de l'animació, que ha estat arraconat sovint tot i l'alt nivell de producció i qualitat.  Per això s'ha convidat a una sèrie de ponents que ens parlaran del context històric i cultural que va veure néixer l'animació a Catalunya, dels problemes i les solucions que ens aporten les noves tecnologies per recuperar, restaurar i preservar els films d'animació i dels vasos comunicants que hi va haver entre il·lustradors, animadors i dibuixants de còmics, amb exemples notoris comel de Josep Escobar, el creador de Zipi i Zape, que va alternar els tres camps al llarg de la seva vida. Si us hi animeu, aquí podeu reservar plaça gratuïtament.

Més informació:

Fòrum d'animació dels pioners 14 abril 2016 a BAU

Garabatos (1941-1944), revista animada de Dibujos Animados Chamartín.

El dia 14 de abril se va a celebrar en BAU Centre Universitari de Disseny, en el Poblenou, un forum sobre la animación de los pioneros. Este forum ha sido promovido desde GREDITS, el grup de investigación de BAU, y más concretamente desde la línea de investigación Memòria històrica i identitat cultural del disseny. La intención de este primer encuentro es que el forum tenga continuidad en un futuro para poder recuperar y dar valor al patrimonio audiovisual de Cataluña dentro del sector de la animación, que muy a menudo ha estado menospreciado a pesar del alto nivel de producción y calidad. Para ello se ha invitado a una serie de ponientes que nos van a hablar del contexto histórico y cultural que vio nacer la animación en Catalunya, de los problemas y soluciones que nos aportan las nuevas tecnologías para recuperar, restaurar y preservar los filmes de animación y de los vasos comunicantes entre ilustradores, animadores y dibujantes de cómic, con ejemplos tan notorios como el de Josep Escobar, el creador de Zipi y Zape, que alternó los tres campos a lo largo de su dilatada carrera profesional. Si os animáis, aquí podéis reservar vuestra plaza de forma gratuita.

Más información:

Forum de animación de los pioneros 14 abril 2016 en BAU

Los tambores de Fu-Aguarrás (1944), de Josep Escobar per a Dibujos Animados Chamartín.

On the 14 April a forum about the animation of the pioneers in Catalonia will take place at BAU Centre Universitari de Disseny, in Poblenou. This forum is organized by GREDITS, a research group from BAU, located in the Memòria històrica i identitat cultural del disseny department (historical memory and cultural identity in design). The aim of this first meeting is to have continuity in the future, and add prestige to the animation heritage in Catalonia, which has been undervalued despite its high level of production and quality. To this end, some experts will gather to talk about the historical context of animation's birth, the problems and solutions that new technologies offer to the restoration and preservation of pioneering animation, and the give-and-take between illustrators, animators and comic books authors, using Josep Escobar as an example of the three during his lifelong carreer. If you are interested on attending the event, clic here.

More information:

Animation of the pioneers Forum April 14th 2016 in BAU

El Fakir González en la selva (1942), de Josep Escobar i Joaquim Muntañola.