ALTA POLÍTICA

ALTA POLITICA va ser la qualificació que va rebre el film Érase una vez... (1950) per part de la censura franquista, un film d’animació fet a Barcelona per representants tant de l’alta cultura com de la cultura popular del moment. Va costar 5 milions de pessetes que no es van recuperar. Els distribuïdors van tenir por. De què? Per esbrinar-ho, he començat un documental.

ALTA POLITICA fue la calificación que recibió el film Érase una vez... (1950) por parte de la censura franquista, un film de animación hecho en Barcelona por representantes de la alta cultura y la cultura popular del momento. Costó 5 millones de pesetas que no se recuperaron. Los distribuidores tuvieron miedo. ¿De qué? Para averiguarlo, he empezado un documental.

ALTA POLITICA (politically permetted) was the certification Franco's censors gave to the children animated film Érase una vez... (1950). Its budget was 5 million pesetas that wasn't recouped. The distributors were afraid. Afraid of what? To answer that question, I've started shooting a documentary.

dimarts, 15 de novembre del 2016

L'estudi de Josep Escobar

La setmana passada vam estar gravant la taula de dibuix del dibuixant i animador Josep Escobar. Els seus familiars ens van obrir les portes de la seva casa de Santa Eulàlia de Ronçana i vam recrear el seu estudi en plena ebullició, amb pintura, tintes i pinzells. Va ser molt curiós veure com Escobar, per anar més ràpid, tenia una capsa plena de segells amb les onomatopeies i els objectes més recurrents, com ara ¡Aaay! o ¡Pom!, o bé taules i llits que acostumen a fornir els fons de les seves vinyetes. Vam poder xafardejar entre el merxandatge que van generar els seus personatges, com ara el Zipi i el Zape o el Carpanta, i vam gravar càmera en mà la seva taula de dibuix adientment recreada. El que ens va costar més va ser encendre la seva pipa, per fer veure que el mestre tot just l'havia deixada a sobre de la taula. Quin tip de riure s'hauria fet l'Escobar, si ens hagués vist.

Els segells metàl·lics del mestre.



Per la tarda vam gravar l'escena dels censors; és a dir, vam recrear un espai buit on els censors havien estat valorant els pros i els contres de censurar Érase una vez... després de visionar el film. El fum també va ser  present en aquesta escena, i en gran quantitat. De fet, tot i estar desconnectada, va saltar varis cops l'alarma contra incendis, la qual cosa ens va forçar a interrompre vàries vegades la gravació. Tot i així, gràcies a un patinet per a l'ocasió, vam poder filmar uns magnífics plans d'aproximació tot fent lliscar la càmera per sobre de la taula dels censors. El director de fotografia va estar encantat de poder anar en patinet i treballar al mateix temps.

Encenent la pipa de Josep Escobar



Merchandising de Zipi i Zape i Carpanta.

La semana pasada estuvimos grabando en la mesa del dibujante y animador Josep Escobar. Sus familiares nos abrieron las puertas de su casa en Santa Eulàlia de Ronçana para recrear su estudio en plena ebullición, con sus pinceles, pintura y tinta. Fue muy curioso comprobar como Escobar, para ir más rápido dibujando, tenia una caja llena de sellos metálicos con las onomatopeyas más recurrentes, como ¡Aaay! o ¡Pof!, y también con mesas y camas de diferentes tamaños, objetos recurrentes en el fondo de sus viñetas. Pudimos husmear entre el merchandising que generaron sus personajes, como por ejemplo los gemelos Zipi y Zape o Carpanta, y grabamos su mesa de dibujo pertinentemente recreada con la cámara al hombro. Lo que más nos costó fue encender su pipa, para dar a entender que el maestro la acababa de dejar encima de la mesa. Que hartón de reír se habría hecho Escobar de habernos visto.

La ficha policial de Josep Escobar en la mesa de los censores.


Por la tarde grabamos la escena de los censores; es decir, recreamos el espacio vacío en el que los censores estuvieron valorando los pros y contras de censurar Érase una vez... tras un visionado del film. El humo volvió a estar presente en esta escena, y en gran cantidad. De hecho, a pesar de estar desconectada, la alarma contra incendios saltó varias veces, y nos forzó a interrumpir la grabación. A pesar de este inconveniente y con la ayuda de un patinete, pudimos filmar unos magníficos planos de aproximación deslizando la cámara por encima de la larga mesa de los censores. El director de fotografía estuvo encantado de poder ir en patinete y trabajar al mismo tiempo.

El proyector y el patinete.

Last week we were shooting the drawing desk of the illustrator and animator Josep Escobar. His relatives opened the doors of his house in Santa Eulàlia de Ronçana so we could film in, and we recreated the studio full of brushes, pencils and paint. It was very interesting to see that Escobar had a box full of stamps made with iron with the most used onomatopoeias and objects, like ¡Aaay! or ¡Pof!, and furniture like beds and tables that furnish the back of his vignettes. We were able to gossip among the merchandising of his characters, like Zipi and Zape or Carpanta, and we recorded the desk filled with atrezzo with a hand-held camera. We tried to light his pipe like if the master has just left the room. He’d laughed a lot if he’d have seen us.





In the afternoon we filmed the censorship's scene; we recreated an empty meeting space where the censors would just screened the film Érase una vez... in order to have an opinion about it. The smoke was in that scene, too, and a lot of it. In fact, although the fire alarm was disconnected, it switched on several times, so we were forced to interrupt the shooting. At last, we could make some wonderful shoots placing the camera on top of a scooter, to make some zoom ins sliding through the censors' long table. The director of photography was delighted by doing both, going on scooter and working.



A recreation of the script approved by censorship.

 


dimarts, 8 de novembre del 2016

Audio recording

Ja tenim les veus d'alguns dels personatges del documental. Els actors Enric Arquimbau, Joan Anguera i Fèlix Pons ens han ajudat a posar les veus als censors que van haver de requalificar Érase una vez... després del premi de Venècia l'any 1950. Si bé abans de l'estiu li havien denegat l'Interès Nacional, una categoria que comportava una sèrie d'avantatges en la carrera comercial del film a l'època, després de rebre la menció especial a la Biennal els censors es van tornar a reunir. En aquesta reunió, transcrita en el dossier de censura que hi ha dipositat a l'arxiu d'Alcalá de Henares, els diferents censors donen una nova opinió sobre el film i admeten que cal atorgar-li aquest cop l'Interès Nacional. Els tres actors ho han fet genial, i hem rigut molt quan els hem fet imitar també les veus radiofòniques dels locutors de l'època tot llegint titulars que informaven del premi de Venècia. El Fèlix Pons s'ha avingut també a posar la veu en off de l'Alexandre Cirici Pellicer, el director del film, a través dels seus escrits en forma de dietaris publicats per l'editorial Comanegra. Ha estat un plaer fer aquest salt en el temps i sentir-nos una mica més propers a la gestació del film d'animació, que va tenir molts alts i baixos que estarem encantats de fer-vos conèixer a aquells que encara no el coneguin.
L'Enric Arquimbau i el Fèlix Pons assajant.

El Joan Anguera fent de capellà.

L'Enric Arquimbau s'ho passa pipa.


Ya hemos grabado las voces de algunos de los personajes del documental. Los actores Enric Arquimbau, Joan Anguera y Fèlix Pons nos han ayudado a poner las voces a los censores que se vieron obligados a recalificar Érase una vez... tras el galardón que le fue otorgado en Venecia el año 1950. En esta reunión, transcrita en el dosier de censura que aún se encuentra en el archivoAlcalá de Henares, los diferentes censores dieron una nueva opinión sobre el film y admitieron que hacía falta otorgarle el Interés Nacional. Los tres actores lo han hecho genial, y nos hemos reído mucho cuando les hemos propuesto imitar a los locutores radiofónicos de la época para leer algunos titulares aparecidos en la prensa que informaban del premio del film en Venecia. Fèlix Pons nos ha cedido su voz para dar vida al director del film, Alexandre Cirici-Pellicer, a través de sus escritos en forma de diario que publicó la editorial Comanegra. Ha sido un placer transportarnos en el tiempo y poder sentirse un poco más cerca de la gestación del film de animación, que tuvo altibajos que estaremos encantados de daros a conocer.

Tres locutores de radio en plena década de los cincuenta.

We have recorded some voiceovers for the documentary. The actors Enric Arquimbau, Joan Anguera and Fèlix Pons helped us to make the censors' voices believable, as they were forced to qualify Érase una vez... again to give it the Interés National, a qualification that helped the commercial life of a film of that period. The opinions of the censors in that meeting were noted down and can be consulted in the Alcalá de Henares Archive, where we can check that finally the expected Interés National qualification was granted. The three actors have done a great job, and we have laughed a lot when they imitated the characteristic intonation of the radio announcers from the fifties to be able to read some newspaper's headlines that informed about the film's prize in Venice. Fèlix Pons agreed on being the voice of Alexandre Cirici Pellicer, the movie's director, and read some of the notes from his diary published by Comanegra Editorial. It has been a pleasure to go back in time as a way close to feel closer the creation of the animated film and its ups and downs that we will be delighted to explain in the documentary.