Rafael Ferrer-Fitó, pioner de la música per a l'animació

CAT

Rafael Ferrer-Fitó va ser el primer compositor d'animació de l'estat, component la primera banda sonora específicament animada per a la sèrie Don Cleque de la productora Dibsono films, fundada el 1940 per Alejandro Fernández de la Reguera. Malgrat que a vegades s'ha dit que el primer en composar per a l'animació fou Jacinto Guerrero, mestre de zarzueles que resten en l'imaginari popular i autor acreditat de la música del film Garbancito de la Mancha (1945), cal precisar que el mestre Guerrero no va ser el primer a dedicar-se específicament a l'animació.

Àlbum il·lustrat de la sèrie d'animació Don Cleque, de Dibujos Animados Chamartín.

Amb la posterior fusió, l'any 1941, de les dues principals productores d'animació de l'estat amb seu a Barcelona, Dibsono Films i Hispano Gráfic Films (de Jaume Baguñà), Rafael Ferrer-Fitó va passar a formar part de l'equip de Dibujos Animados Chamartín. Aquest estudi, ancorat a la Casa Batlló del Passeig de Gràcia, era independent dels Estudios Chamartín de Madrid, malgrat rebre'n el nom. Vull desfer aquí la confusió separant molt bé ambdues empreses: Chamartín Producciones y Distribuciones operava des de Madrid, i distribuïa els films de l'estudi Dibujos Animados Chamartín, fundat per Jaume Baguñà, a qui només li faltava un peu en l'exhibició per tenir les tres potes del negoci.

El Fakir González en la selva (1942), de Francesc Rovira-Beleta, productor de la CEIDA.

Francesc Rovira-Beleta (fundador de la productora d'animació CEIDA) confessava anys més tard en una entrevista que ell utilitzava música clàssica i l'apedaçava per fer-la quadrar amb la seva sèrie dels anys quaranta protagonitzada pel Faquir González i animada per Joaquim Muntanyola i Josep Escobar. En canvi, per la mateixa època, Jaume Baguñà ja confiava la composició musical de les seves sèries animades (Civilón, Zapirón, Pituco, Garabatos i Don Cleque) al mestre Ferrer-Fitó, que a finals de la dècada passaria a dirigir l'orquestra de la RTVE a Barcelona.

El Compositor Rafael Ferrer-Fitó. Imatge de domini públic.

El 1950 Ferrer-Fitó coronava la seva carrera musical animada amb la BSO d'Érase una vez..., film de Josep Escobar i Alexandre Cirici que no va fer gran fortuna a taquilla per la competència amb el film de Disney del mateix argument (Cinderella). Oblidat per la premsa i les institucions en la recuperació recent d'aquest film emblemàtic, vull reivindicar la figura de Ferrer-Fitó amb l'article que acabo de publicar Serra d'Or. No només va escriure música per a cinema i animació, sinó que també va fer composicions de gran envergadura i també vinculades al patrimoni català, com ara música coral i per a cobla. Gràcies a les aportacions del seu fill, he pogut recomposar la figura d'aquest mestre oblidat.

Per a més informació:

Serra d'Or, n.763, jul. 2023

The Golden Age of Spanish Animation (1929-1951)

Rafael Ferrer-Fitó

ESP

Rafael Ferrer-Fitó fue el primer compositor de animación del estado, componiendo en 1940 la primera banda sonora específicamente animada para la serie Don Cleque de la productora Dibsono films, fundada a finales de los años treinta por Alejandro Fernández de la Reguera. Aunque a veces se ha dicho que el primero en componer para la animación fue Jacinto Guerrero, maestro de zarzuelas que han quedado en el imaginario colectivo y autor acreditado de la banda sonora de Garbancito de la Mancha (1945), cabe precisar que el maestro Guerrero no fue el primero en dedicarse específicamente a la animación.

Con la fusión, en 1941, de las dos principales productoras de animación del estado con sede en Barcelona, ​​Dibsono Films e Hispano Gráfico Films (de Jaume Baguñà), Rafael Ferrer-Fitó pasó a formar parte del equipo de Dibujos Animados Chamartín. Este estudio, anclado en la Casa Batlló del Paseo de Gracia, era independiente de los Estudios Chamartín de Madrid, a pesar de recibir su nombre. Quiero deshacer aquí la confusión separando muy bien a ambas empresas: Chamartín Producciones y Distribuciones operaba desde Madrid, y distribuía los filmes del estudio Dibujos Animados Chamartín, fundado por Jaume Baguñà, al que sólo le faltaba un pie en la exhibición para tener las tres patas del negocio.

Material promocional de Don Cleque marinero (Don Cleque sailor, 1942), serie de Dibujos Animados Chamartín heredada de Dibsono Films. Hemeroteca Josep Mora de Granollers.

Francesc Rovira-Beleta (fundador de la productora de animación CEIDA) confesaba años más tarde en una entrevista que él utilizaba música clásica y la parcheaba para hacerla cuadrar con su serie de los años cuarenta protagonizada por el Faquir González y animada por Joaquim Muntanyola y Josep Escobar. En cambio, por la misma época, Jaume Baguñà confiaba ya la composición musical de sus series animadas (Civilón, Zapirón, Pituco, Garabatos y Don Cleque) al maestro Ferrer-Fitó, que a finales de la década pasaría a dirigir la orquesta de la RTVE en Barcelona.

En 1950 Ferrer-Fitó coronaba su carrera musical animada con la BSO de Erase una vez..., filme de Josep Escobar y Alexandre Cirici que no hizo gran fortuna en taquilla por la competencia con el filme de Disney del mismo argumento (Cinderella). Olvidado por la prensa y las instituciones en la reciente recuperación de este filme emblemático, quiero reivindicar la figura de Ferrer-Fitó con el artículo que acabo de publicar Serra d'Or. No sólo escribió música para cine y animación, sino que también realizó composiciones de gran envergadura y también vinculadas al patrimonio catalán, como música coral y para copla. Gracias a las aportaciones de su hijo, he podido recomponer la figura de ese maestro olvidado.

Characters and prizes won by Don Cleque and Civilón series. Junior Films Journal (1945).

Más información;

Serra d'Or, n.763, jul. 2023

The Golden Age of Spanish Animation (1929-1951)

Rafael Ferrer-Fitó

ENG

Rafael Ferrer-Fitó was the first Spanish animation composer, creating in 1940 the first specifically animated soundtrack for the series Don Cleque in the production company Dibsono films, founded in the late thirties by Alejandro Fernández de la Reguera. Although it has sometimes been said that the first to compose for animation in Spain was Jacinto Guerrero, master of zarzuelas that have remained in local imagery and accredited author of the soundtrack for Garbancito de la Mancha (1945), it should be noted that maestro Guerrero was not the first to dedicate himself specifically to animation.

In 1941, the two main Spanish animation studios based in Barcelona, ​​Dibsono Films and Hispano Gráfico Films (of Jaume Baguñà), had merged and Rafael Ferrer-Fitó became part of the Dibujos Animados Chamartín, the new studio created from the combination. This studio, established in Gaudi's fashionable Casa Batlló in Passeig de Gracia, was independent from Estudios Chamartín in Madrid, despite receiving its name. I want to undo a historical confusion by separating the two companies: Chamartín Producciones y Distribuciones operated from Madrid, and distributed the films of the Dibujos Animados Chamartín studio, founded in Barcelona by Jaume Baguñà, which only lacked one foot in the exhibition to have the three legs of the business.

Animators working in Dibujos Animados Chamartín Headquarters (1942).
Promotional material. Filmoteca de Catalunya.

Francesc Rovira-Beleta (founder of the animation production company of the period, CEIDA) confessed years later in an interview that he used classical music and patched it up to make it fit with his series from the forties starring Fakir González and animated by Joaquim Muntanyola and Josep Escobar. On the other hand, Jaume Baguñà already entrusted the musical composition of his animated series (Civilón, Zapirón, Pituco, Garabatos and Don Cleque) to maestro Ferrer-Fitó, who at the end of the decade would go on to direct the RTVE orchestra in Barcelona.

Comic strip Don Cleque en el circo (Don Cleque in the circus, 1946) published in the Junior Films Journal.

In 1950 Ferrer-Fitó crowned his animated musical career with the soundtrack of Érase una vez..., a film by Josep Escobar and Alexandre Cirici that did not make a great box office due to competition with the Disney film with the same plot (Cinderella). Forgotten by the press and the institutions in the recent recovery of this emblematic film, I want to vindicate the figure of Ferrer-Fitó with the article that Serra d'Or journal has just published. Not only did he write music for film and animation, but he also made large-scale compositions linked to Catalan heritage, such as choral music and tradicional Cobla music. Thanks to his son's contributions, I have been able to rebuild the figure of that forgotten pioneer.

More information:

Serra d'Or, n.763, jul. 2023

The Golden Age of Spanish Animation (1929-1951)

Rafael Ferrer-Fitó

Érase una vez... a El Cartoonscopio

CAT

Gràcies a l'amable invitació de Cruz Delgado (el fill del més prolífic director espanyol d'animació tradicional) he pogut participar en aquest podcast dedicat a l'animació d'Érase una vez.... El Cruz em va convidar per tal que aportés la informació que he anat recopilant amb els anys no només d'aquesta pel·lícula sinó també de Josep Escobar, que va ser un animador fonamental de l'etapa daurada de l'animació dels anys quaranta a Catalunya. Quan encara no s'estava fent animació a la resta d'Espanya, i el tímid intent de crear indústria de la SEDA (Sociedad Española de Dibujos Animados) durant l'època republicana no havia tingut continuïtat, a Catalunya neixen després de la Guerra Civil tot un seguit d'estudis que van demostrar el bon moment que vivia la indústria de l'animació. Hispano Gráfic Films, Dibsono Films, Diarmo Films, Dibujos Animados Chamartín, CEIDA (Cinematografía Española Internacional Dibujos Animados), Estudios Balet y Blay i Estela Films són les productores catalanes que durant els anys quaranta van permetre una expansió de la indústria catalana creant publicitat animada, sèries d'animació, animació divulgativa i científica, així com quatre llargmetratges d'animació en poc més de sis anys (1945- 1952). 

https://www.ivoox.com/cartoonscopio-56-erase-vez-de-audios-mp3_rf_111400341_1.html

Amb aquest podcast fem un repàs a aquesta etapa gloriosa, intensa i amb molts alts i baixos que culmina amb l'estrena d'Érase una vez..., on es reuneix tot el talent del moment per donar lloc al que sovint s'ha qualificat, i amb raó, el cant del cigne de l'edat daurada de l'animació espanyola. Després d'aquest film estrenat el 1950, i amb la poca viabilitat de la darrera estrena de Balet y Blay el 1952, Sueños de Tay-pi, no tornarem a tenir llargmetratges fins que el 1966 s'estreni El mago de los sueños. Tota una indústria es va desmantellar i va trigar més d'una dècada en recuperar-se, malvivint amb la publicitat. Els artífex de l'edat daurada els anys seixanta ja s'havien reciclat, i permetran el boom del còmic de l'etapa de Bruguera: no només Escobar, sinó també Urda, Peñarroya, Ferrándiz, Ferran i Sevillano formaren part d'aquests animadors que es van reciclar a les imatges estàtiques per continuar vivint de l'ofici de dibuixant. Agraeixo al Cruz la seva insistència a tenir-me en el programa, i espero que aquesta participació es repeteixi en el futur. Gràcies, Cruz!

ESP

Gracias a la amable invitación de Cruz Delgado (el hijo del más prolífico director español de animación tradicional) he podido participar en este podcast dedicado a la animación de Erase una vez.... Cruz me invitó a que aportara la información que he ido recopilando con los años no sólo de esta película sino también de Josep Escobar, que fue un animador fundamental de la etapa dorada de la animación de los años cuarenta en Cataluña. Cuando todavía no se estaba haciendo animación en el resto de España, y el tímido intento de crear industria de la SEDA (Sociedad Española de Dibujos Animados) durante la época republicana no había tenido continuidad, en Cataluña nacen después de la Guerra Civil una serie de estudios que demostraron el buen momento que vivía la industria de la animación. Hispano Gráfico Films, Dibsono Films, Diarmo Films, Dibujos Animados Chamartín, CEIDA (Cinematografía Española Internacional Dibujos Animados), Estudios Balet y Blay y Estela Films son las productoras catalanas que durante los años cuarenta permitieron una expansión de la industria catalana creando publicidad animada , series de animación, animación divulgativa y científica, así como cuatro largometrajes de animación en poco más de seis años (1945-1952). 

Con este podcast hacemos un repaso a esta etapa gloriosa, intensa y con muchos altibajos que culmina con el estreno de Erase una vez..., donde se reúne todo el talento del momento para dar lugar a lo que a menudo se ha calificado, y con razón, el canto del cisne de la edad dorada de la animación española. Después de este filme estrenado en 1950, y con la poca viabilidad del último estreno de Balet y Blay en 1952, Sueños de Tay-pi, no volveremos a tener largometrajes hasta que en 1966 se estrene El mago de los sueños. Toda una industria se desmanteló y tardó más de una década en recuperarse, malviviendo con la publicidad. Los artífices de la edad dorada en los años sesenta ya se habían reciclado, permitiendo el boom del cómic de la etapa de Bruguera: no sólo Escobar, sino también Urda, Peñarroya, Ferrándiz, Ferran y Sevillano formaron parte de estos animadores que se reciclaron en las imágenes estáticas para seguir viviendo del oficio de dibujante. Agradezco a Cruz su insistencia en tenerme en el programa, y ​​espero que esta participación se repita en el futuro. ¡Gracias, Cruz!

ENG

Thanks to the kind invitation of Cruz Delgado (the son of the most prolific Spanish director of traditional animation) I was able to participate in this podcast dedicated to the animation of Érase una vez.... Cruz invited me in order to provide the information that I have been collecting over the years not only about this film but also about Josep Escobar, who was a fundamental animator of the golden stage of animation in the 1940s in Catalonia. When animation was not yet being done in the rest of Spain, and the timid attempt to create an industry by SEDA (Sociedad Española de Dibujos Animados) during the Republican era had not had continuity, in Catalonia a whole series of studies were born after the Civil War, and thet demonstrated the good times that the animation industry was living. Hispano Gráfic Films, Dibsono Films, Diarmo Films, Dibujos Animados Chamartín, CEIDA (Cinematografía Española Internacional Dibujos Animados), Estudios Balet y Blay and Estela Films are the Catalan production companies that during the 1940s enabled the expansion of the Catalan industry by creating animated advertising , animated series, dissemination and scientific animation, as well as four animated feature films in just over six years (1945-1952). 

With this podcast we take a look at this glorious, intense era with many ups and downs that culminate with the premiere of Érase una vez..., where all the talent of the moment gathered to give rise to what has often been qualified, and rightly so, the swan song of the golden age of Spanish animation. After this film released in 1950, and with the poor viability of Balet y Blay's last release in 1952, Sueños de Tay-pi, we will not have feature films again until El mago de los sueños is released in 1966. An entire industry was dismantled and took more than a decade to recover, living off of advertising. The artists of the golden age in the sixties had already been recycled, and they will allow the comic boom of the Bruguera era: not only Escobar, but also Urda, Peñarroya, Ferrándiz, Ferran and Sevillano were part of these animators who were recycled into static images to continue living from the draftsman's craft. I thank Cruz for his insistence on having me on the podcast, and I hope that this participation will be repeated in the future. Thanks Cruz!