ALTA POLÍTICA

ALTA POLITICA va ser la qualificació que va rebre el film Érase una vez... (1950) per part de la censura franquista, un film d’animació fet a Barcelona per representants tant de l’alta cultura com de la cultura popular del moment. Va costar 5 milions de pessetes que no es van recuperar. Els distribuïdors van tenir por. De què? Per esbrinar-ho, he començat un documental.

ALTA POLITICA fue la calificación que recibió el film Érase una vez... (1950) por parte de la censura franquista, un film de animación hecho en Barcelona por representantes de la alta cultura y la cultura popular del momento. Costó 5 millones de pesetas que no se recuperaron. Los distribuidores tuvieron miedo. ¿De qué? Para averiguarlo, he empezado un documental.

ALTA POLITICA (politically permetted) was the certification Franco's censors gave to the children animated film Érase una vez... (1950). Its budget was 5 million pesetas that wasn't recouped. The distributors were afraid. Afraid of what? To answer that question, I've started shooting a documentary.

dijous, 15 d’octubre del 2015

Garbancito Rides Again

Museu del cinema: exposició a Garbancito de la Mancha (1945).

Enguany fa 70 anys que es va estrenar el primer llargmetratge d'animació en color a Europa. Jo sostinc que és el primer llarg d'animació tradicional (amb color o sense) que es conserva, fet a mà, dibuix per dibuix. I ho argumento aquí. Sigui com sigui, Garbancito de la Mancha té el mèrit de la primícia assegurada, i per això se li ha dedicat una exposició al Museu del Cinema de Girona que es pot visitar fins el dia 24 de gener. Tot i així, espavileu-vos, que el temps passa volant! L'exposició gira al voltant de tres eixos: el de la història de l'animació espanyola, el de la creació del film i la trajectòria professional del seu director, el valencià Artur Moreno. Em va agradar molt poder veure exposades algunes pàgines del seu diari personal, on, en primera persona, el director comenta algunes fotos de la producció. També va ser molt instructiu veure algunes produccions de la seva etapa durant l'exili a Sud-Amèrica, que fan pal·lesa la seva capacitat per adaptar-se a l'entorn i fer seva la cultura que el va acollir. Per acabar d'arrodonir l'exposició, al Centre Cívic del Coll - la Bruguera, hi podeu trobar un cicle de conferències que parlaran del tema. La tercera és avui: "Artur Moreno: un artista integral" amb la presència de l'historiador Jordi Artigas, Paco Baena, Josep Maria Delhom i la filla del realitzador, Isabel Moreno. Si a les 19h esteu pels volts del barri del Coll, no us ho perdeu.

Caricatura d'Artur Moreno sobre un còdol. Fons: Isabel Moreno





Hoy hace 70 años del estreno del primer largometraje de dibujos animados en color en Europa (yo digo que fue el primero que se conserva, independientemente del color, hecho en animación tradicional en Europa, dibujo a dibujo, y lo argumento aquí). Sea como fuere, Garbancito de la Mancha tiene el mérito de la primicia asegurada, y por eso se le dedica una exposición en el Museu del Cinema de Girona, que se puede visitar hasta el dia 24 de enero. Aún así, vale la pena no pensar que hay tiempo para ir a verlo, pues pasa volando. La exposición gira entorno de tres temas: el de la historia de la animación española, el de la creación del film y la trayectoria profesional del realizador valenciano Artur Moreno. Me gustó poder ver expuestas algunas páginas de su diario personal, en las que, en primera persona, el director comenta algunas fotos de la producción. También se hace evidente su capacidad para adaptarse al entorno y hacer suya la cultura que le acogió en su exilio suramericano con abundantes dibujos para revistas de allí. Como complemento a la exposición, en el Centre Cívic El Coll - La Bruguera se están celebrando una serie de conferencias alrededor de la película. Hoy podremos asistir a la tercera de ellas: "Artur Moreno: un artista integral", con la presencia del historiador Jordi Artigas, Paco Baena, Josep Maria Delhom y la hija del realizador, Isabel Moreno. Si a las 19h estáis por el barrio de El Coll, no os la perdáis.



It has been 70 years since the première of the first animated feature film made in Europe (though I argued that it is the first preserved in hand-drawn animation, indepdendently from being in color or in black and white. And I argue it in here). Anyway, Garbancito de la Mancha was the first european animated film and that is why the Museu del Cinema de Girona holds an exhibition dedicated to the film. You can visit it till January the 24th, but don't delay it because time runs quickly. The exhibition is divided in three main subjects; the film itself, the history of Spanish animation and the biography and works of the director of the film: Artur Moreno. I found it very interesting because in the exhibition you can find some of the pages from the director's shooting diary and some stills from the making of the movie. This exhibition is complemented with some speakings organized by the Centre Civic El Coll - La Bruguera, The third one will take place today at 19h, in the company of the historian Jordi Artigas, Paco Bueno, Josep Maria Delhom and the director's daughter, Isabel Moreno. If you are around, don't miss it!

The production team of Garbancito. Second on the left, Artur Moreno.

divendres, 22 de maig del 2015

Pepita Pardell, la princesa guerrera.

Fa uns dies visitàvem la Pepita Pardell en el seu pis al cor de Gràcia. Va ser una de les primeres dones que es van dedicar a l'animació a Espanya. La seva constància la va dur a formar part de l'equip d'Artur Moreno i a participar en el primer llargmetratge europeu d'animació. Ella ens recordava com va conèixer en Moreno. De ben petita, el seu pare l'animava a dibuixar i amb els seus coneixements de principiant es va presentar a les proves que feien a la productora Balet i Blay per trobar animadors per “Garbancito de la Mancha”. No va superar la prova perquè havia de dibuixar amb plomí i tinta sobre acetat, i això era una cosa que no havia fet mai. Amb la ferma convicció dels seus 16 anys, veient les proves fallides d'altres alumnes per allà escampades, va decidir jugar-s'ho tot a una darrera carta. Va demanar si no tenien alguna cosa més fàcil a fer i el senyor Moreno la va dur amb la cap del departament de pintura. Aquesta li va fer una prova per pintar cel·luloide sense sortir-se de la línia, i d'això sí que en va saber. Artur Moreno la va fitxar i ella va anar aprenent a fer anar el plomí, de manera que al cap de poc ja era intercaladora i va acabant animant, que era el que sempre havia desitjat.

Caricatures de l'equip per Bernet Toledano. Pepita Pardell és la rossa del cabell llarg, a dalt a la dreta

Pepita Pardell a l'època en que la va fitxar Artur Moreno

Amb certa tristesa la Pepita Pardell recordava com es va posar a dibuixar per la revista femenina Azucena, de l'editorial Toray, quan es va deixar de fer animació a Barcelona, i com va decidir plegar perquè s'avorria molt fent aquella feina. Fou llavors quan el director americà Bob Balser, director del videoclip de “Yellow submarine” dels Beatles, va anar a buscar-la a casa en saber que estava sense feina. Així va ser com va retornar als anys 70 al món de l'animació. Més tard entrà a Buch-San Juan a fer Publicitat. Era un món que l'atreia perquè eren peces curtes i sempre diferents. Amb Jordi Amorós treballà a la sèrie Mofli, el último koala, i fins i tot va ser l'animadora principal d'un curt d'animació: La princesa guerrera, recentment restaurat per la Filmoteca. No sé si ella es considera gaire princesa, tot i que es va vestir de vint-i-un botons per rebre'ns, però sens dubte és una guerrera. Va posar el seu somni per sobre les convencions de l'època, que no animaven a les dones a créixer professionalment en àmbits masculins. I va aconseguir fer-lo realitat. Fins al dia d'avui, que encara dibuixa amb els seus llapis de colors, plomins i pinzells.

Pepita Pardell a casa seva envoltada dels seus dibuixos.

Hace unos días visitábamos a Pepita Pardell en su piso de Gracia. Fue una de las primeras mujeres que se dedicaron a la animación en España. Su constancia la llevó a formar parte del equipo de Artur Moreno y a participar en el primer largometraje europeo de animación. Ella nos recordaba cómo conoció a Moreno. De muy pequeña, su padre la animaba a dibujar y con sus conocimientos de principiante se presentó a las pruebas que hicieron en la productora Balet y Blay para encontrar animadores para “Garbancito de la Mancha”. No superó la prueba porque le hicieron dibujar con plumilla y tinta encima de un acetato, y nunca lo había hecho antes. Con la firme convicción de sus 16 años, viendo las pruebas fallidas de otros alumnos esparcidas por ahí, decidió jugárselo todo a una carta. Pidió si tenían alguna cosa más fácil para hacer, y el director la llevo a conocer la jefa del departamento de pintura. Esta le hizo una prueba para pintar celuloide sin salirse de la línea, y eso le salió. Artur Moreno la fichó y ella consiguió aprender a dibujar con plumilla, de tal manera que al cabo de un tiempo ya era intercaladora y finalmente animadora, que era lo que siempre había deseado.

Con cierta tristeza Pepita Pardell recordaba como se puso a dibujar para la revista femenina Azucena, de la editorial Toray, cuando se dejó de hacer animación en Barcelona, y cómo decidió dejar el trabajo porque se aburría mucho. Fue entonces cuando el director americano Bob Balser, director del videoclip de los Beatles “Yellow Submarine”, fue a buscar-la a su casa al saber que estaba sin trabajo. Así fue como volvió a la animación en los años setenta. Más tarde entró en los estudios Buch-San Juan para hacer publicidad. Era un mundo que la atraía porque eran piezas cortas y siempre diferentes. Con Jordi Amorós trabajó en la serie “Mofli, el último koala”, y hasta dirigió su propio film de animación: “La princesa guerrera”. No sé si ella se considera demasiado principesca, aunque se vistió de gala para recibirnos, pero no dudo que es guerrera. Puso su sueño por encima de las convenciones de la época, que no alentaba a las mujeres a crecer profesionalmente en ámbitos masculinos. Y se salió con la suya. Hasta hoy, que aún dibuja con sus lapices de colores, sus plumillas y sus pinceles.

Dibujos de Pepita Pardell para la revista Azucena.

Some days ago we visited Pepita Pardell in her home in Gracia. She has been among the first women on animation in Spain. Her perseverance helped her being a member of the Artur Moreno team and to participate in the first european animated feature film. She explained us how she met Moreno. When she was young, her father encouraged her to draw and with her beginner’s knowledge submitted to the animation tests announced by the producers Balet y Blay for the feature film “Garbancito de la Mancha”. She didn't pass the test because she didn't know how to paint with ink and nib on an acetate. As she saw the other's failed tests spread away, her deepest belief on herself, although being only 16, made her to bet her bottom dollar. She asked Mr. Moreno for something easier to make on the movie, and she was introduced to the Painting Department Chief. She painted an acetate fitting the colours inside the ink line and she was admitted. As time went by, she learned how to draw with nib and ink on an acetate so she turned inbetweener and animator at last, her lifelong dream.

Pepita Pardell during the interview

With sadness, Pepita Pardell remembered how she started to work on a women review named Azucena, for the Publisher Toray, when animation was over in Barcelona for almost 15 years. She finally quit the job because he was bored with the work. By then the American director Bob Balser, who directed the Beatles “Yellow submarine” hit, pick her up at her house to convince her to work with him. That's how she got back to animation. Later on she started working on advertising at Buch-San Juan studios. She was pleased with ads because she enjoyed doing short animations, always fresh and different. With Jordi Amorós she worked on “Mofli, el último koala”(Mofli, the last koala), and she directed her own animated film: “La princesa guerrera” (The warrior princess). I don't know if she thinks about her as a princess, although she received us so luxuriously dressed, but I have no doubt that she is a warrior. Her dream was above the prejudices of that period, when women weren't welcome at most male handed professional fields. She succeeded till today, when she still works with her colour pencils, nibs and brushes.


Més informació/más información/more information:
http://programes.laxarxa.com/audio/49366

dilluns, 13 d’abril del 2015

Érase una vez... al Punt Avui.

Dimecres passat el periodista especialista en còmic i animació, així com gran col·leccionista en aquests dos àmbits, Jaume Vidal va dedicar una doble pàgina al cinema d'animació dels pioners. Els 70 anys de Garbancito de la Mancha van protagonitzar la doble pàgina de cultura, compartint primícia amb la recuperació d'Érase una vez.... Espero que això doni una bona empenta al documental, que encara està buscant finançament.

Versió digital de l'article aparegut al Punt Avui el 8 d'abril de 2015.


El miércoles pasado el periodista y especialista en cómic y animación, también gran coleccionista en estos ámbitos, Jaume Vidal dedicó una doble página al cine de animación de los pioneros. El 70 aniversario de Garbancito de la Mancha protagonizó la doble página de cultura, que fue compartida con la recuperación de Érase una vez.... Espero que eso ayude al documental, para el que aún estamos buscando financiación.

Digital version of the Punt Avui article from the 8th April 2015.

Last Wednesday the journalist Jaume Vidal, animation and comic strip specialist, Jaume Vidal dedicated a double page in El Punt Avui to the animation pioneers. Garbancito de la Mancha and the recovering of Érase una vez... mastered the Culture section of the paper. I hope that helps in finding financial support for the documentary.

dilluns, 16 de març del 2015

Garbancito a la Filmoteca



El dimarts passat va tenir lloc a la Filmoteca de Barcelona la projecció de Garbancito de la Mancha (1945), el primer llargmetratge europeu animat, tal i com no es van cansar de repetir els convidats a la taula rodona. Aquest és un dels tants actes organitzats pel col·lectiu TantaTinta al llarg de l'any per commemorar el 70è aniversari del film d'animació. L'acte central tindrà lloc al juny al Museu de Cinema de Girona, on s'organitzarà una exposició consagrada al film tot fent un repàs a la història de l'animació del 1945 al 1951, o, en altres paraules, de Garbancito a Érase una vez.

La Filmoteca es va voler sumar a la iniciativa d'aquest col·lectiu oferint un col·loqui i una posterior projecció del film. En la taula rodona, moderada per la Cap d'arxiu de la Filmoteca, Mariona Bruzzo, hi van participar en Jordi Artigas - expert en l'obra d'Artur Moreno i a qui ja hem entrevistat en aquest bloc -, Antoni Guiral - representant de TantaTinta- i Isabel Moreno - filla del director del film-. La xerrada va ser distesa, i vam poder gaudir de totes les anècdotes de la creació del film, des de la vessant més històrica, que van aportar l'Antoni Guiral i el Jordi Artigas, fins la més íntima i casolana que en va donar la filla d'Artur Moreno. Esperem que actes com aquest ens facin prendre una major consciència sobre el patrimoni audiovisual que tenim, i faci evident que no per ser un producte de masses orientat als més petits s'ha de menystenir l'animació, ans al contrari. Ara és el moment de reivindicar-ho: tenim prou perspectiva per revaloritzar allò que un determinat context polític i històric va deixar morir, abocant la indústria de l'animació a un desert de més de deu anys del qual no despertarà fins els anys seixanta.


El martes pasado tuvo lugar en la Filmoteca de Barcelona la proyección de Garbancito de la Mancha (1945), el primer largometraje europeo animado, cosa que hicieron notar los invitados a la mesa redonda. Este es uno de los tantos actos organizados por el colectivo TantaTinta a lo largo de este año para conmemorar el 70 aniversario del film de animación. El acto central tendrá lugar en junio en el Museu del Cinema de Girona, donde se organizará una exposición consagrada al film haciendo un repaso de la historia de la animación del 1945 hasta el 1951, o, en otras palabras, de Garbancito a Érase una vez.


De izquierda a derecha, Mariona Bruzzo, Jordi Artigas, Isabel Moreno y Antoni Guiral.

La Filmoteca quiso sumarse a la iniciativa de este colectivo ofreciendo un coloquio y una posterior proyección del film. En la mesa redonda, moderada por la Cap d'arxiu de la Filmoteca, Mariona Bruzzo, participaron Jordi Artigas - experto en la obra de Artur Moreno y a quien ya entrevistamos en este blog -,  Antoni Guiral - representante de TantaTinta- y Isabel Moreno - hija del director del film -. La charla fue relajada y pudimos disfrutar de todas las anécdotas de la creación de la película, desde su vertiente más histórica, que aportaron Antoni Guiral y Jordi Artigas, hasta la más íntima y hogareña que nos dio su hija. Esperamos que actos como este ayuden a tomar conciencia del patrimonio audiovisual que tenemos, y haga evidente que no por ser un producto de masas orientado a los niños debemos menospreciar la animación, sino todo lo contrario. Ahora es el momento de reivindicarlo: tenemos suficiente perspectiva para revalorizar lo que un determinado contexto político y histórico dejó morir, sumiendo la industria de la animación en un desierto de más de diez años del que no despertará hasta los años sesenta.

Last Tuesday took place a screening of Garbancito de la Mancha (1945) in la Filmoteca de Barcelona. It is the first European animated feature film, as was told during the previous round table. This is one among other events organized by TantaTinta, an association that will offer different activities to celebrate the 70th birthday of the film. The main event will take place in January at the . They will organize an exhibition about the Spanish Animation from 1945 to 1951, or, in other words, from Garbancito to Érase una vez.

La Filmoteca wanted to join the celebration with a round table and the screening of the film. The round table, moderated by Mariona Bruzzo, Head of Film Archive of la Filmoteca, had the following speakers: Jordi Artigas - expert on Artur Moreno's film and one of our guests in this blog -, Antoni Guiral - representing TantaTinta - and Isabel Moreno - the director's daughter-. The chat was relaxed, and went from the anecdotical and historical point of view from Antoni Guiral and Jordi Artigas to the more intimate and homelike perspective his daughter gave. We hope that this kind of events will make us to take conscience of about our audiovisual heritage, and not to undervalue it just because it is a mass media product for children. Now is the moment to vindicate it. We have enough perspective to revalue a heritage that a political an historical moment let to die, pushing the animated industry into a desert of more than ten years that won't wake up till the sixties.