ALTA POLÍTICA

ALTA POLITICA va ser la qualificació que va rebre el film Érase una vez... (1950) per part de la censura franquista, un film d’animació fet a Barcelona per representants tant de l’alta cultura com de la cultura popular del moment. Va costar 5 milions de pessetes que no es van recuperar. Els distribuïdors van tenir por. De què? Per esbrinar-ho, he començat un documental.

ALTA POLITICA fue la calificación que recibió el film Érase una vez... (1950) por parte de la censura franquista, un film de animación hecho en Barcelona por representantes de la alta cultura y la cultura popular del momento. Costó 5 millones de pesetas que no se recuperaron. Los distribuidores tuvieron miedo. ¿De qué? Para averiguarlo, he empezado un documental.

ALTA POLITICA (politically permetted) was the certification Franco's censors gave to the children animated film Érase una vez... (1950). Its budget was 5 million pesetas that wasn't recouped. The distributors were afraid. Afraid of what? To answer that question, I've started shooting a documentary.

dimarts, 15 de novembre de 2016

L'estudi de Josep Escobar

La setmana passada vam estar gravant la taula de dibuix del dibuixant i animador Josep Escobar. Els seus familiars ens van obrir les portes de la seva casa de Santa Eulàlia de Ronçana i vam recrear el seu estudi en plena ebullició, amb pintura, tintes i pinzells. Va ser molt curiós veure com Escobar, per anar més ràpid, tenia una capsa plena de segells amb les onomatopeies i els objectes més recurrents, com ara ¡Aaay! o ¡Pom!, o bé taules i llits que acostumen a fornir els fons de les seves vinyetes. Vam poder xafardejar entre el merxandatge que van generar els seus personatges, com ara el Zipi i el Zape o el Carpanta, i vam gravar càmera en mà la seva taula de dibuix adientment recreada. El que ens va costar més va ser encendre la seva pipa, per fer veure que el mestre tot just l'havia deixada a sobre de la taula. Quin tip de riure s'hauria fet l'Escobar, si ens hagués vist.

Els segells metàl·lics del mestre.



Per la tarda vam gravar l'escena dels censors; és a dir, vam recrear un espai buit on els censors havien estat valorant els pros i els contres de censurar Érase una vez... després de visionar el film. El fum també va ser  present en aquesta escena, i en gran quantitat. De fet, tot i estar desconnectada, va saltar varis cops l'alarma contra incendis, la qual cosa ens va forçar a interrompre vàries vegades la gravació. Tot i així, gràcies a un patinet per a l'ocasió, vam poder filmar uns magnífics plans d'aproximació tot fent lliscar la càmera per sobre de la taula dels censors. El director de fotografia va estar encantat de poder anar en patinet i treballar al mateix temps.

Encenent la pipa de Josep Escobar



Merchandising de Zipi i Zape i Carpanta.

La semana pasada estuvimos grabando en la mesa del dibujante y animador Josep Escobar. Sus familiares nos abrieron las puertas de su casa en Santa Eulàlia de Ronçana para recrear su estudio en plena ebullición, con sus pinceles, pintura y tinta. Fue muy curioso comprobar como Escobar, para ir más rápido dibujando, tenia una caja llena de sellos metálicos con las onomatopeyas más recurrentes, como ¡Aaay! o ¡Pof!, y también con mesas y camas de diferentes tamaños, objetos recurrentes en el fondo de sus viñetas. Pudimos husmear entre el merchandising que generaron sus personajes, como por ejemplo los gemelos Zipi y Zape o Carpanta, y grabamos su mesa de dibujo pertinentemente recreada con la cámara al hombro. Lo que más nos costó fue encender su pipa, para dar a entender que el maestro la acababa de dejar encima de la mesa. Que hartón de reír se habría hecho Escobar de habernos visto.

La ficha policial de Josep Escobar en la mesa de los censores.


Por la tarde grabamos la escena de los censores; es decir, recreamos el espacio vacío en el que los censores estuvieron valorando los pros y contras de censurar Érase una vez... tras un visionado del film. El humo volvió a estar presente en esta escena, y en gran cantidad. De hecho, a pesar de estar desconectada, la alarma contra incendios saltó varias veces, y nos forzó a interrumpir la grabación. A pesar de este inconveniente y con la ayuda de un patinete, pudimos filmar unos magníficos planos de aproximación deslizando la cámara por encima de la larga mesa de los censores. El director de fotografía estuvo encantado de poder ir en patinete y trabajar al mismo tiempo.

El proyector y el patinete.

Last week we were shooting the drawing desk of the illustrator and animator Josep Escobar. His relatives opened the doors of his house in Santa Eulàlia de Ronçana so we could film in, and we recreated the studio full of brushes, pencils and paint. It was very interesting to see that Escobar had a box full of stamps made with iron with the most used onomatopoeias and objects, like ¡Aaay! or ¡Pof!, and furniture like beds and tables that furnish the back of his vignettes. We were able to gossip among the merchandising of his characters, like Zipi and Zape or Carpanta, and we recorded the desk filled with atrezzo with a hand-held camera. We tried to light his pipe like if the master has just left the room. He’d laughed a lot if he’d have seen us.





In the afternoon we filmed the censorship's scene; we recreated an empty meeting space where the censors would just screened the film Érase una vez... in order to have an opinion about it. The smoke was in that scene, too, and a lot of it. In fact, although the fire alarm was disconnected, it switched on several times, so we were forced to interrupt the shooting. At last, we could make some wonderful shoots placing the camera on top of a scooter, to make some zoom ins sliding through the censors' long table. The director of photography was delighted by doing both, going on scooter and working.



A recreation of the script approved by censorship.

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada