Una part no menys important de l’animació són els actors i les actrius que s’encarreguen de posar la veu als personatges animats. En aquest camp l’actriu i dobladora Rosita Valero (Rosa Gómez García, 1929-2010) va tenir un paper important pel que fa a l’animació de l’edat daurada espanyola. Va participar en dos dels quatre llargmetratges de la dècada dels quaranta: Garbancito de la Mancha (1945) i Érase una vez... (1959). Va tenir papers prou destacats en ambdues cintes, ja que a la primera posava veu al principal personatge femení, la fada padrina, i en la segona va ser la Ventafocs. Els seus doblatges més coneguts van venir de la mà del cinema, ja que fou la dobladora habitual d’actrius com Elizabeth Taylor o Marilyn Monroe. Va començar fent teatre de molt petita a Granada, on va néixer, i durant els anys quaranta fou dobladora de la MGM a Barcelona. A partir dels anys cinquanta es va establir a Madrid com a actriu i dobladora per a diversos estudis.
Malgrat que va ser la Rosita Valero qui va acabar interpretant el personatge de la Ventafocs, a principis del 1950 la revista Cámara anunciava que l’actriu Marta Santaolalla (1922-2019) seria la Ventafocs d’Érase una vez... Les negociacions no devien arribar a bon port ja que Santaolalla va ser substituïda per Valero, malgrat, o potser, per tenir un bagatge professional en el camp de la música clàssica i coneixements tècnics musicals que la portaren a difondre importants obres escèniques d’autors espanyols poc coneguts. Marta Santaolalla també va oferir la seva veu a actrius de la talla de Shirley Temple i al llarg de la seva carrera contribuí a la formació d’actors amb les seves classes de dicció i ortofonia. Ambdues actrius mai més tornarien a participar en un projecte animat, demostrant amb les seves carreres la manca de regularitat de la indústria de l’animació a l’estat espanyol.
La Marta Santaolalla ens deixava el 22 d’octubre passat, i a la seva memòria i a la de dones dobladores com Santaolalla o Valero dediquem aquesta entrada.
Malgrat que va ser la Rosita Valero qui va acabar interpretant el personatge de la Ventafocs, a principis del 1950 la revista Cámara anunciava que l’actriu Marta Santaolalla (1922-2019) seria la Ventafocs d’Érase una vez... Les negociacions no devien arribar a bon port ja que Santaolalla va ser substituïda per Valero, malgrat, o potser, per tenir un bagatge professional en el camp de la música clàssica i coneixements tècnics musicals que la portaren a difondre importants obres escèniques d’autors espanyols poc coneguts. Marta Santaolalla també va oferir la seva veu a actrius de la talla de Shirley Temple i al llarg de la seva carrera contribuí a la formació d’actors amb les seves classes de dicció i ortofonia. Ambdues actrius mai més tornarien a participar en un projecte animat, demostrant amb les seves carreres la manca de regularitat de la indústria de l’animació a l’estat espanyol.
La Marta Santaolalla ens deixava el 22 d’octubre passat, i a la seva memòria i a la de dones dobladores com Santaolalla o Valero dediquem aquesta entrada.
 |
| Retall de la revista Cámara, n. 172, 1 març 1950. |
Una parte no menos importante de la animación son los actores y las actrices que se encargan de poner la voz a los personajes animados. En este campo la actriz y dobladora Rosita Valero (Rosa Gómez García, 1929-2010) tuvo un papel importante en cuanto a la animación de la edad dorada española. Participó en dos de los cuatro largometrajes de la década de los cuarenta: Garbancito de la Mancha (1945) y Érase una vez... (1950). Tuvo papeles destacados en ambas cintas, puesto que en la primera daba su voz al principal papel femenino, el hada madrina, y en la segunda fue Cenicienta. Sus personajes más conocidos vinieron de la mano del cine, puesto que fue la dobladora habitual de actrices como Elizabeth Taylor o Marilyn Monroe. Empezó haciendo teatro de muy pequeña en Granada, donde nació, y durante los años cuarenta fue dobladora de la MGM a Barcelona. A partir de los años cincuenta se estableció a Madrid y trabajó como actriz y dobladora en diferentes estudios.
A
pesar de que fue Rosita Valero quién acabó interpretando el personaje de
Cenicienta, a principios de 1950 la revista Cámara anunciaba que la actriz
Marta Santaolalla (1922-2019) sería la Cenicienta de Érase una vez... Las negociaciones no debieron llegar a buen puerto
puesto que Santaolalla fue sustituida por Valero, a pesar de, o quizás, por tener
un bagaje profesional en el campo de la música clásica y conocimientos técnicos
musicales que la llevaron a difundir importantes obras escénicas de autores
españoles poco conocidos. Marta Santaolalla también ofreció su voz a actrices
de la talla de Shirley Temple y a lo largo de su carrera contribuyó a la
formación de actores con sus clases de dicción y ortofonía. Ambas actrices nunca más volverían a participar en un proyecto animado,
demostrando una vez más la carencia de estabilidad de la industria de la
animación característica del mercado español.
Marta Santaolalla nos dejaba el 22 de octubre pasado, y a su memoria y a la de actrices de doblaje como Santaolalla y Valero dedicamos esta entrada.
 |
| Ficha técnica de Érase una vez... aparecida en el n. 173 de la revista Cámara, 15 marzo 1950. |
An important task in animated productions is the job of
the actors and actresses who bring their voices to the animated characters. In
this field the actress and dubbing actress Rosita Valero (Rosa Gómez García,
1929-2010) had an important role in the animation of the Spanish Golden Age.
She took part of two among the four feature films of the forties: Garbancito de la Mancha (1945) and Érase una vez... (1959). She had important
roles in both feature films because in the first one she played the main female
character, the fairy godmother, and in the second she was the protagonist: Cinderella.
Her more relevant characters dubbed came from Hollywood cinema stars because she
usually dubbed actresses like Elizabeth Taylor or Marilyn Monroe. She started
playing in theaters in her hometown in Granada, and during the forties she worked
for Barcelona MGM studios. After the fifties she settled down in
Madrid to work as an actress and a dubbing actress.
Although
Rosita Valero ended up playing the character of Cinderella in Érase una vez..., at the beginning of 1950
the Spanish magazine Cámara announced that the actress Marta Santaolalla
(1922-2019) would be the Cinderella of the Catalan film. The negotiations
between the production house and the actress weren’t successful as Rosita Valero
played finally the Cinderella character. Surprising enough, Marta Santaolalla had a strong
professional background in classical music. She was a musicologist that
disseminated works of unknown Spanish composers and also helped young actors
and actresses in the art of performing for the stage and the camera. Marta
Santaolalla often dubbed for the Spanish audience actresses like Shirley Temple
or Deanna Durbin. Both actresses would never take part of an animated project again, showing once
more the lack of stability that historically has suffered the industry of
animation in Spain.
Marta Santaolalla died last 22nd of October, and this text is dedicated to her
memory trying to recover women dubbing actresses like Santolalla and Valero.
More information:
