ALTA POLÍTICA

ALTA POLITICA va ser la qualificació que va rebre el film Érase una vez... (1950) per part de la censura franquista, un film d’animació fet a Barcelona per representants tant de l’alta cultura com de la cultura popular del moment. Va costar 5 milions de pessetes que no es van recuperar. Els distribuïdors van tenir por. De què? Per esbrinar-ho, he començat un documental.

ALTA POLITICA fue la calificación que recibió el film Érase una vez... (1950) por parte de la censura franquista, un film de animación hecho en Barcelona por representantes de la alta cultura y la cultura popular del momento. Costó 5 millones de pesetas que no se recuperaron. Los distribuidores tuvieron miedo. ¿De qué? Para averiguarlo, he empezado un documental.

ALTA POLITICA (politically permetted) was the certification Franco's censors gave to the children animated film Érase una vez... (1950). Its budget was 5 million pesetas that wasn't recouped. The distributors were afraid. Afraid of what? To answer that question, I've started shooting a documentary.

dilluns, 16 de març de 2015

Garbancito a la Filmoteca



El dimarts passat va tenir lloc a la Filmoteca de Barcelona la projecció de Garbancito de la Mancha (1945), el primer llargmetratge europeu animat, tal i com no es van cansar de repetir els convidats a la taula rodona. Aquest és un dels tants actes organitzats pel col·lectiu TantaTinta al llarg de l'any per commemorar el 70è aniversari del film d'animació. L'acte central tindrà lloc al juny al Museu de Cinema de Girona, on s'organitzarà una exposició consagrada al film tot fent un repàs a la història de l'animació del 1945 al 1951, o, en altres paraules, de Garbancito a Érase una vez.

La Filmoteca es va voler sumar a la iniciativa d'aquest col·lectiu oferint un col·loqui i una posterior projecció del film. En la taula rodona, moderada per la Cap d'arxiu de la Filmoteca, Mariona Bruzzo, hi van participar en Jordi Artigas - expert en l'obra d'Artur Moreno i a qui ja hem entrevistat en aquest bloc -, Antoni Guiral - representant de TantaTinta- i Isabel Moreno - filla del director del film-. La xerrada va ser distesa, i vam poder gaudir de totes les anècdotes de la creació del film, des de la vessant més històrica, que van aportar l'Antoni Guiral i el Jordi Artigas, fins la més íntima i casolana que en va donar la filla d'Artur Moreno. Esperem que actes com aquest ens facin prendre una major consciència sobre el patrimoni audiovisual que tenim, i faci evident que no per ser un producte de masses orientat als més petits s'ha de menystenir l'animació, ans al contrari. Ara és el moment de reivindicar-ho: tenim prou perspectiva per revaloritzar allò que un determinat context polític i històric va deixar morir, abocant la indústria de l'animació a un desert de més de deu anys del qual no despertarà fins els anys seixanta.


El martes pasado tuvo lugar en la Filmoteca de Barcelona la proyección de Garbancito de la Mancha (1945), el primer largometraje europeo animado, cosa que hicieron notar los invitados a la mesa redonda. Este es uno de los tantos actos organizados por el colectivo TantaTinta a lo largo de este año para conmemorar el 70 aniversario del film de animación. El acto central tendrá lugar en junio en el Museu del Cinema de Girona, donde se organizará una exposición consagrada al film haciendo un repaso de la historia de la animación del 1945 hasta el 1951, o, en otras palabras, de Garbancito a Érase una vez.


De izquierda a derecha, Mariona Bruzzo, Jordi Artigas, Isabel Moreno y Antoni Guiral.

La Filmoteca quiso sumarse a la iniciativa de este colectivo ofreciendo un coloquio y una posterior proyección del film. En la mesa redonda, moderada por la Cap d'arxiu de la Filmoteca, Mariona Bruzzo, participaron Jordi Artigas - experto en la obra de Artur Moreno y a quien ya entrevistamos en este blog -,  Antoni Guiral - representante de TantaTinta- y Isabel Moreno - hija del director del film -. La charla fue relajada y pudimos disfrutar de todas las anécdotas de la creación de la película, desde su vertiente más histórica, que aportaron Antoni Guiral y Jordi Artigas, hasta la más íntima y hogareña que nos dio su hija. Esperamos que actos como este ayuden a tomar conciencia del patrimonio audiovisual que tenemos, y haga evidente que no por ser un producto de masas orientado a los niños debemos menospreciar la animación, sino todo lo contrario. Ahora es el momento de reivindicarlo: tenemos suficiente perspectiva para revalorizar lo que un determinado contexto político y histórico dejó morir, sumiendo la industria de la animación en un desierto de más de diez años del que no despertará hasta los años sesenta.

Last Tuesday took place a screening of Garbancito de la Mancha (1945) in la Filmoteca de Barcelona. It is the first European animated feature film, as was told during the previous round table. This is one among other events organized by TantaTinta, an association that will offer different activities to celebrate the 70th birthday of the film. The main event will take place in January at the . They will organize an exhibition about the Spanish Animation from 1945 to 1951, or, in other words, from Garbancito to Érase una vez.

La Filmoteca wanted to join the celebration with a round table and the screening of the film. The round table, moderated by Mariona Bruzzo, Head of Film Archive of la Filmoteca, had the following speakers: Jordi Artigas - expert on Artur Moreno's film and one of our guests in this blog -, Antoni Guiral - representing TantaTinta - and Isabel Moreno - the director's daughter-. The chat was relaxed, and went from the anecdotical and historical point of view from Antoni Guiral and Jordi Artigas to the more intimate and homelike perspective his daughter gave. We hope that this kind of events will make us to take conscience of about our audiovisual heritage, and not to undervalue it just because it is a mass media product for children. Now is the moment to vindicate it. We have enough perspective to revalue a heritage that a political an historical moment let to die, pushing the animated industry into a desert of more than ten years that won't wake up till the sixties.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada