Dibujos Animados Chamartín
Alejandro Fernández de la Reguera, que l’any 1940 havia creat Dibsono Films, decideix associar-se amb els editors que li feien la competència, els germans Baguñà, per tal de crear uns estudis d’animació aprofitant la cantera de dibuixants de la què disposaven els Baguñà i l’èxit de Don Cleque. La direcció artística va quedar a càrrec de Fernández de la Reguera, la gerència i la producció dels Baguñà i la direcció de dibuixants en mans de Josep Escobar. El nom dels estudis prové de l’empresa mare, que estava ubicada a Madrid i que es dedicava a la distribució i la producció de pel·lícules amb el nom de Chamartín Producciones y Distribuciones Cinematográficas S.A. Havia estat creada l’any 1934 pel financer de Guipuzkoa afincat a Madrid Tomás Bordegaray. Durant la deflagració, Bordegaray fou combatent del Terç de requetés de Cristo Rey, i fou promogut a la categoria d’Alferes, Tinent i Capità poc abans d’acabar la guerra.
El 1941 Tomás Bordegaray decidí reconstruir l’empresa, activitat que combinà amb la subdirecció i posterior direcció general del Banc de Vizcaya a Madrid, del que acabarà sent Conseller. La Societat Anònima Chamartín es va constituir el 2 de gener de l’any 1942. Abans de la fusió amb Fernández de la Reguera i Jaume Baguñà, ja havia produït dos llargmetratges i curts de dibuixos animats. Un cop fusionats, canvien de nom i són batejats amb el de Dibujos Animados Chamartín. La seva seu social fou la Casa Batlló, que ja era un dels edificis emblemàtics del Passeig de Gràcia. L’estudi va produir uns 35 curtmetratges d’animació i d’altres de publicitaris des de la seva creació fins l’any 1949, quan Jaume Baguñà va cedir el cartró de rodatge del seu darrer projecte animat, una adaptació del conte de la Ventafocs, a Estela Films.
 |
| Dibujos Animados Chamartín; el modernisme i els dibuixos es donen la mà. |
Les series sorgides del forn Chamartín foren Don Cleque (1941-45), protagonitzada per un antiheroi i sota la direcció de Francesc Tur, Garabatos (1942-45), una revista de “caricatura animada” dirigida per Enric Ferran primer i posteriorment per Josep Escobar, i Civilón (1942-1945), un brau andalús, simpàtic i poc bel·ligerant, dirigida per Josep Escobar. També sota la direcció d’Escobar, el mateix equip va treballar amb un personatge secundari sorgit de Civilón, el gat Zapirón (1943-1947) i un bebè molt espavilat, precedent de l’Angelito de Vàzquez a la Bruguera, de nom Pituco (1943-44).
Els estudis Dibujos Animados Chamartín es disolen el 1949, però ja estaven força tocats des del 1943 per l’obligatorietat de projectar el NO-DO abans de cada pel·lícula, un espai que fins llavors l’exhibidor consagrava als curts animats en els què s’havien especialitzat. Si aquests estudis van poder allargar la seva activitat va ser gràcies als curts publicitaris i didàctics que desenvoluparen de manera paral·lela.
 |
| Les pintores, noies encarregades de posar color als fotogrames. |
El 9 de desembre de 1948 el Ministeri d’Educació Nacional, un cop llegit el guió del projecte de llargmetratge d’animació dels germans Baguñà, que llavors duia el títol de La Cenicienta, otorga a la productora de curts el permís de rodatge del film. En els crèdits hi apareixien alguns personatges que romandran vinculats al projecte, com és el cas de Josep Escobar o Josep Maria Aragay, i d’altres que se’n desvincularan, com Jaume Baguñà, que constava com a director, i Juan Alvarez García, encarregat en el primitiu projecte de la música que passarà a mans del compositor de Dibujos Animados Chamartín i director de l’Orquestra de Radio Nacional d’Espanya a Barcelona; Rafael Ferrer-Fitó. El pressupost estipulat era de 2.013.510 pessetes, una xifra que aquesta petita indústria familiar que venia del món editorial no va poder assumir.
Un cop desapareguts els Estudis Chamartín i traslladats els d’Estela Film a Madrid després del fracàs i les pressions al projecte d’Érase una vez..., Jaume Baguñà reorientarà la producció a favor de l’animació publicitària i didáctica de forma exclusiva, encetant una línia de realització amb finalitats pedagògiques per les escoles que permetrà allargar el negoci fins l’any 1961.
 |
| El toro Civilón, personaje estrella de Dibujos Animados Chamartín |
En 1941 Tomás Bordegaray decide reconstruir la empresa, actividad que combinó con la subdirección y posterior dirección general del Banco de Vizcaya en Madrid, del que acabará siendo Consejero. La Sociedad Anónima Chamartín se constituyó el 2 de enero del año 1942. Antes de la fusión con Fernández de la Reguera y Jaume Baguñà, ya había producido dos largometrajes y cortos de animación. Tras la fusión, cambió de nombre y pasó a llamarse Dibujos Animados Chamartín. Su sede social era la Casa Batlló, que ya era uno de los edificios emblemáticos del Paseo de Gracia. El estudio produjo unos 35 cortometrajes de animación y otros films publicitarios desde su creación hasta el año 1949, cuando Jaume Baguñà cedió el cartón de rodaje de su último proyecto animado, una adaptación del cuento de la Cenicienta, a Estela Films.
Las series que salieron del horno Chamartín fueron Don Cleque (1941-45), protagonizada por un antihéroe y bajo la dirección de Francesc Tur, Garabatos (1942-45), una revista de “caricatura animada” dirigida por Enric Ferran primero y posteriormente por Josep Escobar, y Civilón (1942-1945), un toro andaluz, simpático y poco beligerante, dirigida por Josep Escobar. También bajo la dirección de Escobar, el mismo equipo trabajó con un personaje secundario salido de Civilón, el gato Zapirón (1943-1947) y un bebé muy listo, antecedente del Angelito de Vázquez en la Editorial Bruguera, de nombre Pituco (1943-44).
 |
| Pituco fumador (Pituco smoker), a 1943 production directed by Josep Escobar. |
Los Dibujos Animados Chamartín se disolvieron el 1949, pero estaban bastante debilitados desde la obligatoriedad del NO-DO en 1943. A partir de entonces era obligatorio proyectar el NO-DO antes de cada película, un espacio que hasta entonces el exhibidor consagraba a los cortos animados en los que este estudio se había especializado. Si estos estudios pudieron alargar su actividad fue gracias a los cortos publicitarios y didácticos que desarrollaron de forma paralela bajo el nombre de Editorial Científica Cinematográfica creada por Jaume Baguñà.
El 9 de diciembre de 1948 el Ministerio de Educación Nacional, tras la lectura del guión del proyecto de largometraje de animación de los hermanos Baguñà, que entonces llevaba el título de La Cenicienta, otorga a la productora de cortos el permiso de rodaje del film. En los créditos aparecen algunos personajes que seguirán vinculados al proyecto, como Josep escobar o Josep Maria Aragay, y otros que no, como Jaume Baguñà o el director musical Juan Álvarez García, que será sustituido por el compositor habitual de Dibujos Animados Chamartín y director de la Orquesta de Radio Nacional de España en Barcelona Rafael Ferrer-Fitó. El presupuesto era de 2.013.510 pesetas, una cifra que la pequeña industria de Jaume Baguñà sería incapaz de asumir.
Al desaparecer los Estudios Chamartín y al trasladarse Estela Films a Madrid tras el fracaso y las presiones al proyecto de Érase una vez..., Jaume Baguñà reorientará la producción a favor de la animación publicitaria y didáctica de forma exclusiva, empezando una linea de realización con finalidades pedagógicas para las escuelas que permitirá alargar el negocio hasta el año 1961 mediante la Editorial Científica Cinematográfica.
 |
| An article about Dibujos Animados Chamartín, octobre 1942, "Cámara" journal. |
Alejandro Fernández de la Reguera created on 1941 Dibsono Films. Later on, he decided to associate with his competitors in the editing business, the Baguñà brothers, to build up an animation Studio taking advantage of the cartoonist that worked for Baguñà and de la Reguera. Fernández de la Reguera turned into the art director, Jaume Baguñà was the producer and the animation direction was on Josep Escobar’s charge. The name of the studio came from the mother house, that was settled in Madrid and was a distribution and production enterprise called Chamartín Producciones y Distribuciones Cinematográficas S.A. It was created on 1934 by the businessman from Guipuzkoa who lived in Madrid Tomás Bordegaray. During the Civil War, he fought with the Tercio de requetés of Cristo Rey, and was promoted to second lieutenant, lieutenant and Captain.
On 1941 Tomás Bordegaray decided to rebuild the enterprise, an activity that he combined with the general direction of the Vizcaya Bank in Madrid, from which he will be Counselor. The Sociedad Anónima Chamartín was founded on 2nd of January on 1942. Before merging with de la Reguera and Baguñà, it had made two feature films and some animation short films. After merging, they changed the name and were called Dibujos Animados Chamartín. Its Headquarters were in Passeig de Gràcia, in la casa Batlló, which was already a fancy building. The Studio produced about 35 animated short films and some animated advertising til 1949, when Jaume Baguñà gave the “cartón de rodaje” (shooting license) from his latest Cinderella’s project to Estela Films.
The series made by Dibujos Animados Chamartín were Don Cleque (1941-45), starred by an antihero and directed by Francesc Tur, Garabatos (1942-45), an animated caricature journal directed first by Enric Ferran and later by Josep Escobar, and Civilón (1942-1945), a bull from Andalucía, friendly and harmless, directed by Josep Escobar. Escobar was also responsible, leading the same team, for a spin-off of Civilón, starred by its cat: Zapirón (1943-1947) and a very wise baby; Pituco (1943-44).
Dibujos Animados Chamartín broke up on 1949, but they were in bad shape after the 1943 law, that substituted its usual marketplace (the screening time before feature films) by the obligation to screen the NO-DO (the official news report). The Studios could hardly survive thanks to animated advertising and educational shorts through the Editorial Científica Cinematográfica created by Jaume Baguñà..
The 9th of December of 1948 the Ministerio de Educación Nacional, after Jaume Baguñà’s script of Cinderella was read, gives them the license for shooting. Some of the names from the old project remain, like Josep Escobar or Josep Maria Aragay, and some disappear, like Jaume Baguñà or the composer Juan Álvarez García, who is substituted by the Chamartín’s composer Rafael Ferrer-Fitó. The budjet was 2.013.510 pesetas and it couldn’t be assumed by Baguñà’s enterprise.
After the production and realease of Érase una vez..., Estela Films changed the headquarters to Madrid because of the pressures they received to do so. Jaume Baguñà will survive thanks to advertising and education animated shorts til 1961. With a big effort.
More Information:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada