ALTA POLÍTICA

ALTA POLITICA va ser la qualificació que va rebre el film Érase una vez... (1950) per part de la censura franquista, un film d’animació fet a Barcelona per representants tant de l’alta cultura com de la cultura popular del moment. Va costar 5 milions de pessetes que no es van recuperar. Els distribuïdors van tenir por. De què? Per esbrinar-ho, he començat un documental.

ALTA POLITICA fue la calificación que recibió el film Érase una vez... (1950) por parte de la censura franquista, un film de animación hecho en Barcelona por representantes de la alta cultura y la cultura popular del momento. Costó 5 millones de pesetas que no se recuperaron. Los distribuidores tuvieron miedo. ¿De qué? Para averiguarlo, he empezado un documental.

ALTA POLITICA (politically permetted) was the certification Franco's censors gave to the children animated film Érase una vez... (1950). Its budget was 5 million pesetas that wasn't recouped. The distributors were afraid. Afraid of what? To answer that question, I've started shooting a documentary.

divendres, 24 de febrer del 2017

About the Érase una vez... Original Motion Picture Soundrack

Aquesta setmana hem contactat amb el fill petit del compositor de la banda sonora d’Érase una vez... que, curiosament, es diu igual que el seu pare: Rafael Ferrer. Ens va acompanyar el restaurador Luciano Berriatúa, i en la trobada vam poder tenir entre les mans les partitures originals manuscrites dels principals temes del film. Tot i que es tractava d’una reducció, el traç petit i perfecte de la notació de Rafael Ferrer-Fitó deia molt de la sensibilitat que aquest compositor i violinista va aportar al film. 

Rafael Ferer fill i Luciano Berriatúa.
Rafael Ferrer-Fitó va néixer a Sant Celoni el 22 de maig de 1911. Els primers passos musicals els va donar amb el seu pare, també violinista i fundador de la cobla “La Lira” de Sant Celoni. Ferrer-Fitó es va establir definitivament a Barcelona l’any 1930 i va ser alumne d’Eduard Toldrà i Enric Morera. L’any 1940 comença a composar música pels curts de Dibujos Animados Chamartín, i la seva vinculació amb el món de l’animació s’estendrà fins el 1950, quan Érase una vez... segella aquesta edat d’or. L’època en que composà la banda sonora del llarg coincideix amb el seu càrrec de director de l’orquestra de la Radio Nacional de España a Barcelona, fet que propicià que aquesta orquestra gravés la banda sonora del film.


Rafael Ferrer fill va atrevir-se a tocar al piano el tema principal del film a partir d’una harmonització que, segons ell, no podia ser del seu pare. De fet, la partitura impresa de la melodia la signa un tal F. Delta, pseudònim del compositor, i l’adaptació és d’una altra persona. El fill del compositor va justificar la presència del pseudònim dient que segurament el seu pare no volia que se’l vinculés a aquest material promocional que ell no havia harmonitzat i que simplificava el seu treball per fer-lo assequible a pianistes amateurs. Tot i així, sentir la música del film en directe a través de les mans del fill del compositor va ser tot un plaer.

Carnet del Sindicato Nacional del Espectáculo de Rafael Ferrer-Fitó.

Esta semana hemos contactado con el hijo pequeño del compositor de la Banda Sonora de Érase una vez... que, curiosamente, se llama igual que su padre: Rafael Ferrer. Nos acompañó el restaurador Luciano Berriatúa, y en el encuentro tuvimos entre manos las partituras originales manuscritas de los principales temas del film. Aunque se trataba de una reducción, el trazo pequeño y perfecto de la notación de Rafael Ferrrer-Fitó ya decía mucho de la sensibilidad que este compositor y violinista aportó al film. 

Partitura manuscrita y versión impresa promocional del tema principal.

Rafael Ferrer-Fitó nació en Sant Celoni el 22 de mayo de 1911. Dio sus primeros pasos musicales con su padre, también violinista y fundador de la cobla “La Lira” de Sant Celoni. Ferrer-Fitó se estableció definitivamente en Barcelona el año 1930 y fue alumno de Eduard Toldrà y Enric Morera. El año 1940 empieza a componer música para los cortos de Dibujos Animados Chamartín y su vinculación con el mundo de la animación se extenderá hasta el 1950, cuando Érase una vez... clausure esta edad de oro. La época en que compuso la banda sonora del largo coincide con su cargo como director de la Orquesta de la Radio Nacional de España en Barcelona, un hecho que propició que dicha formación grabara la banda sonora del film. 

Rafael Ferrer al piano.
Rafael Ferrer hijo se atrevió a tocar al piano el tema principal del film a partir de una armonización que, según él, no podía ser de su padre. De hecho, en la partitura impesa se observa que la melodía la firma un tal F. Delta, seudónimo del compositor, y la adaptación es de otra persona. El hijo del compositor justificó la presencia del seudónimo comentando que su padre seguramente no quería que se le vinculara a este material promocional que simplificaba su trabajo para hacerlo accesible a pianistas amateurs. A pesar de esto, escuchar la música del film en directo a través de las manos del hijo del compositor fue un placer.



This week we have met the youngest son of the composer of the original soundtrack of  Érase una vez..., who has also his father’s name: Rafael Ferrer. The preservationist Luciano Berriatúa joined us and during the meeting we could handle with our own hands the original soundtrack manuscript score. Although it was just a simplification of the music, the small and perfect notation made by hand by Rafel Ferrer-Fitó helped us to understand the sensibility the composer gave to the film. 


Rafael Ferrer-Fitó was born in Sant Celoni the 22nd of may 1911. His first musical steps were done with his father, violinist and founder of “La Lira”, a popular music ensemble. On 1930 he settle down in Barcelona where he could attend music lessons from catalan masters like Eduard Toldrà or Enric Morera. In 1940 he started composing music for the animated shorts of the Dibujos Animados Chamartín, and his bound with animation went on until 1950, when Érase una vez... closed the golden era of Spanish animation. While composing the score, he was the director of the Radio Nacional de España orchestra in Barcelona, so that is the reason why the soundtrack was recorded by this ensemble. 


Rafael Ferrer jr. dared to play for us the main theme of the movie composed by his father but arranged by someone else, so that was the reason of the pen-name that appears on the printed score. His father wouldn’t probably aim to appear on that promotional material arranged to be played by amateur pianists. Although it was a simplification of the original score, we could listen on air the soundtrack of the film through the composer’s son hands, and we can assure it was a pleasure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada