Julieta Serrano: from animator to chica Almodovar

Julieta Serrano: d'animadora a chica Almodóvar

Un nou dia de rodatge ens va portar a casa de la filla de l’animador Federico Sevillano. Nascut l’any 1902, va participar en el bàndol republicà durant la Guerra Civil gràcies a la seva gran afició a les motos, que el va dur a contribuir a la causa republicana amb els seus coneixements d’aquest transport. Un cop finalitzada la guerra, va passar pel camp d’Argelers i poc després ingressà a Dibsono Films, creat gairebé coetàniament a la fi de la deflagració.

Federico Sevillano i la seva dona, a la Vanguardia.

L’any 1940 forma part de l’equip que animava “Don Cleque va de pesca” a les ordres de Francesc Tur. Un cop fusionats Dibsono i Hispano Gràfic Films per formar Chamartín, Federico Sevillano va continuar animant el personatge de “Don Cleque” a les ordres de Tur en vuit curtmetratges més als estudis de la Casa Batlló. També va participar en la sèrie “Garabatos” animant caricatures de personatges famosos i farcint-les de gags a “Garabatos Ramper” (1943) i “Garabatos Valeriano León” (1944).

Erica Sevillano recorda haver estat a la Casa Batlló, seu dels estudis Chamartín, i en conserva unes fotos fetes al pati de la casa, on també hi surt ella amb la seva mare. Recorda també el bon ambient entre els animadors i animadores de Chamartín, i fins i tot conserva fotografies de sortides que feia la gent de l’equip per anar a la platja o un berenar als jardins de Pedralbes. Dibsono Films estava al carrer Casanoves, i en fusionar-se i formar Chamartín va passar a la Casa Batlló. D'aquella època Erica Sevillano recorda una jove Julieta Serrano, l’actriu d’Almodóvar, que feia els seus primers intents de treballar en el món de l’animació amb poc més de setze anys. L’actriu va participar a “Érase una vez...” primer netejant cel·luloide i després pintant acetats. Poc després va marxar a treballar a Madrid i va deixar els dibuixos animats. Julieta Serrano visitarà Barcelona el proper 2 de febrer per rebre el Premi Gaudí d’honor, i serà un bon moment per entrevistar-la.

A finals dels anys quaranta, quan l’animació estava en decadència, Sevillano encara participà amb els Baguñà en l’animació de varis esquemes del Dr Gaussá per divulgar el procés d’extirpació de pròstata per l’Editorial Científica Cinematogràfica. La seva filla també recorda com es va dedicar a la il·lustració mèdica en un moment en què el dibuix a mà alçada era molt més precís que no pas la fotografia. Els encàrrecs van anar disminuint amb l’aparició de la fotografia en color, i fou llavors quan Federico Sevillano va ser contractat per una casa de marques i patents de la Plaça Catalunya anomenada “Plaza”, on s’encarregava de fer els dibuixos i les memòries de les màquines i marques que es registraven. Va fer estudis de delinenant de manera paral·lela i va poder sobreviure al declivi de l’animació gràcies al disseny industrial, al qual es va dedicar fins al final dels seus dies.

Pintores i animadores dels estudis Chamartín a Sant Sebastià.

Erica Sevillano amb noies de l'equip Chamartín, a la platja del Garraf.

Animadors i animadores de Chamartín al Garraf.
Federico Sevillano, el primer per l'esquerra.

Un nuevo día de rodaje nos lleva a visitar la casa de la hija del animador Federico Sevillano. Nacido el año 1902, participó en el bando republicano durante la Guerra Civil gracias a su gran afición por las motos. Al finalizar la guerra, pasó por el campo de Argelers y más tarde entró a formar parte del equipo de Dibsono Films, creado al terminar la guerra.

En el año 1940 forma parte del equipo que animó “Don Cleque va de pesca” a las órdenes de Francesc Tur. Tras la fusión de Dibsono i Hispano Gràfic Films para formar Chamartín, Federico Sevillano continuó animando el personaje de “Don Cleque” a las órdenes de Francisco Tur en ocho cortos más en los estudios de la Casa Batlló. También participó en la serie “Garabatos” animando caricaturas de personajes famosos y llenándolas de gags en “Garabatos Ramper” (1943) y “Garabatos Valeriano León” (1944).

Cartel de Chamartín en la Casa Batlló.

Erica Sevillano recuerda haber estado en la Casa Batlló, sede de los estudios Chamartín, y conserva algunas fotos hechas en el patio de la casa, en las que también sale ella con su madre, Recuerda también el buen ambiente entre las animadoras y los animadores de Chamartín, y hasta conserva algunas fotos de las excursiones que hacía la gente del equipo para ir a la playa o a merendar en los jardines de Pedralbes. Dibsono Films estaba en la calle Casanoves, y al fusionarse con Hispano Gráfic Films pasó a la Casa Batlló. De aquella época Erica Sevillano recuerda a una joven Julieta Serrano, la actriz de Almodóvar, que hacía sus primeros intentos de trabajar en el mundo de la animación al poco de cumplir los dieciséis años. La actriz participó en el film “Érase una vez...”, primero limpiando celuloide i después como pintando acetatos. Poco después se fue a trabajar a Madrid, por lo que abandonó los dibujos animados. Julieta Serrano visitará Barcelona el próximo 2 de febrero para recibir el Premi Gaudí d’Honor.

Animadores en el interior de la Casa Batlló (1942).

A finales de los años cuarenta, con la decadencia de la animación, Sevillano aún participó en la animación de varios esquemas del Dr Gaussá para divulgar el proceso de extirpación de próstata para la Editorial Científica Cinematográfica. Su hija también recuerda que su padre se dedicó a la ilustración médica en un momento en que el dibujo a mano alzada era más preciso que la fotografía. Los encargos disminuyeron con la masificación de la fotografía en color, y fue entonces cuando Federico Sevillano fue contratado por una casa de patentes y marcas para realizar los dibujos y memorias de las máquinas registradas por la empresa, llamada “Plaza”. Hizo los estudios de delineante de forma paralela y pudo sobrevivir al declive de la animación gracias al diseño industrial, al cual se dedicó hasta el fin de sus días.

A new shooting day brings us to the home of an animator’s daughter: Federico Sevillano. He was born in 1902 and participated on the republic side during the Civil War thanks to his knowledge and love to motorbikes. At the end of the war, he stayed at the refugees camp in Argelers, France, and later on he got hired for Dibsono Films, created during the war’s ending.

On 1940 he is involved in “Don Cleque va de pesca”, directed by Francesc Tur. After merging with Hispano Gráfic Films to create Estudios Chamartín, Federico Sevillano went on animating “Don Cleque” for eight more shortfilms in the Casa Batlló Studio. He also participated in the “Garabatos” series, animating caricatures from famous characters of that period and adding gags in “Garabatos Ramper” (1943) and “Garabatos Valeriano León” (1944). 

Erica Sevillano still remembers la Casa Batlló Studio, headquarters of Chamartín, and keeps some photos made in the patio of the house, where she and her mother also appear. She can also remember the good mood from the animators on the studio, and she shows us some photos from the team going to the beach or enjoying lunch in Pedralbes gardens. Dibsono Films was in Casanoves street, and after merging they changed to Gaudi’s Casa Batlló. From that period, Erica Sevillano recalls a young Julieta Serrano, nowadays chica Almodovar, who tried to work as an animator when she was sixteen. The actress worked on the “Érase una vez...” team, first cleaning celluloid and later painting frames.  She didn’t stay long in Barcelona as an animator and moved to Madrid to work on theatre. Julieta Serrano will come back to Barcelona to receive the Premi Gaudí d’Honor (Gaudi Honour Prize) on the 2nd of February, so we will have a change to interview her.

The Chamartín Studio. Federico Sevillano in the center, the left sleeve with an eternal stain of ink.

At the end of the forties, as animation was in decadence, Sevillano still animated some Dr. Gaussá diagrams about prostate removal for the Editorial Científica Cinematográfica. His daughter also recalls that her father worked on medical drawings before the spreading of colour photography. After that, and thanks to a degree on engineering design, he started working for a patents’ enterprise called “Plaza”, making the drawings of machines to be registered. He did so since his last working day, never going back to animating again.