Érase una vez... a El Cartoonscopio

CAT

Gràcies a l'amable invitació de Cruz Delgado (el fill del més prolífic director espanyol d'animació tradicional) he pogut participar en aquest podcast dedicat a l'animació d'Érase una vez.... El Cruz em va convidar per tal que aportés la informació que he anat recopilant amb els anys no només d'aquesta pel·lícula sinó també de Josep Escobar, que va ser un animador fonamental de l'etapa daurada de l'animació dels anys quaranta a Catalunya. Quan encara no s'estava fent animació a la resta d'Espanya, i el tímid intent de crear indústria de la SEDA (Sociedad Española de Dibujos Animados) durant l'època republicana no havia tingut continuïtat, a Catalunya neixen després de la Guerra Civil tot un seguit d'estudis que van demostrar el bon moment que vivia la indústria de l'animació. Hispano Gráfic Films, Dibsono Films, Diarmo Films, Dibujos Animados Chamartín, CEIDA (Cinematografía Española Internacional Dibujos Animados), Estudios Balet y Blay i Estela Films són les productores catalanes que durant els anys quaranta van permetre una expansió de la indústria catalana creant publicitat animada, sèries d'animació, animació divulgativa i científica, així com quatre llargmetratges d'animació en poc més de sis anys (1945- 1952). 

https://www.ivoox.com/cartoonscopio-56-erase-vez-de-audios-mp3_rf_111400341_1.html

Amb aquest podcast fem un repàs a aquesta etapa gloriosa, intensa i amb molts alts i baixos que culmina amb l'estrena d'Érase una vez..., on es reuneix tot el talent del moment per donar lloc al que sovint s'ha qualificat, i amb raó, el cant del cigne de l'edat daurada de l'animació espanyola. Després d'aquest film estrenat el 1950, i amb la poca viabilitat de la darrera estrena de Balet y Blay el 1952, Sueños de Tay-pi, no tornarem a tenir llargmetratges fins que el 1966 s'estreni El mago de los sueños. Tota una indústria es va desmantellar i va trigar més d'una dècada en recuperar-se, malvivint amb la publicitat. Els artífex de l'edat daurada els anys seixanta ja s'havien reciclat, i permetran el boom del còmic de l'etapa de Bruguera: no només Escobar, sinó també Urda, Peñarroya, Ferrándiz, Ferran i Sevillano formaren part d'aquests animadors que es van reciclar a les imatges estàtiques per continuar vivint de l'ofici de dibuixant. Agraeixo al Cruz la seva insistència a tenir-me en el programa, i espero que aquesta participació es repeteixi en el futur. Gràcies, Cruz!

ESP

Gracias a la amable invitación de Cruz Delgado (el hijo del más prolífico director español de animación tradicional) he podido participar en este podcast dedicado a la animación de Erase una vez.... Cruz me invitó a que aportara la información que he ido recopilando con los años no sólo de esta película sino también de Josep Escobar, que fue un animador fundamental de la etapa dorada de la animación de los años cuarenta en Cataluña. Cuando todavía no se estaba haciendo animación en el resto de España, y el tímido intento de crear industria de la SEDA (Sociedad Española de Dibujos Animados) durante la época republicana no había tenido continuidad, en Cataluña nacen después de la Guerra Civil una serie de estudios que demostraron el buen momento que vivía la industria de la animación. Hispano Gráfico Films, Dibsono Films, Diarmo Films, Dibujos Animados Chamartín, CEIDA (Cinematografía Española Internacional Dibujos Animados), Estudios Balet y Blay y Estela Films son las productoras catalanas que durante los años cuarenta permitieron una expansión de la industria catalana creando publicidad animada , series de animación, animación divulgativa y científica, así como cuatro largometrajes de animación en poco más de seis años (1945-1952). 

Con este podcast hacemos un repaso a esta etapa gloriosa, intensa y con muchos altibajos que culmina con el estreno de Erase una vez..., donde se reúne todo el talento del momento para dar lugar a lo que a menudo se ha calificado, y con razón, el canto del cisne de la edad dorada de la animación española. Después de este filme estrenado en 1950, y con la poca viabilidad del último estreno de Balet y Blay en 1952, Sueños de Tay-pi, no volveremos a tener largometrajes hasta que en 1966 se estrene El mago de los sueños. Toda una industria se desmanteló y tardó más de una década en recuperarse, malviviendo con la publicidad. Los artífices de la edad dorada en los años sesenta ya se habían reciclado, permitiendo el boom del cómic de la etapa de Bruguera: no sólo Escobar, sino también Urda, Peñarroya, Ferrándiz, Ferran y Sevillano formaron parte de estos animadores que se reciclaron en las imágenes estáticas para seguir viviendo del oficio de dibujante. Agradezco a Cruz su insistencia en tenerme en el programa, y ​​espero que esta participación se repita en el futuro. ¡Gracias, Cruz!

ENG

Thanks to the kind invitation of Cruz Delgado (the son of the most prolific Spanish director of traditional animation) I was able to participate in this podcast dedicated to the animation of Érase una vez.... Cruz invited me in order to provide the information that I have been collecting over the years not only about this film but also about Josep Escobar, who was a fundamental animator of the golden stage of animation in the 1940s in Catalonia. When animation was not yet being done in the rest of Spain, and the timid attempt to create an industry by SEDA (Sociedad Española de Dibujos Animados) during the Republican era had not had continuity, in Catalonia a whole series of studies were born after the Civil War, and thet demonstrated the good times that the animation industry was living. Hispano Gráfic Films, Dibsono Films, Diarmo Films, Dibujos Animados Chamartín, CEIDA (Cinematografía Española Internacional Dibujos Animados), Estudios Balet y Blay and Estela Films are the Catalan production companies that during the 1940s enabled the expansion of the Catalan industry by creating animated advertising , animated series, dissemination and scientific animation, as well as four animated feature films in just over six years (1945-1952). 

With this podcast we take a look at this glorious, intense era with many ups and downs that culminate with the premiere of Érase una vez..., where all the talent of the moment gathered to give rise to what has often been qualified, and rightly so, the swan song of the golden age of Spanish animation. After this film released in 1950, and with the poor viability of Balet y Blay's last release in 1952, Sueños de Tay-pi, we will not have feature films again until El mago de los sueños is released in 1966. An entire industry was dismantled and took more than a decade to recover, living off of advertising. The artists of the golden age in the sixties had already been recycled, and they will allow the comic boom of the Bruguera era: not only Escobar, but also Urda, Peñarroya, Ferrándiz, Ferran and Sevillano were part of these animators who were recycled into static images to continue living from the draftsman's craft. I thank Cruz for his insistence on having me on the podcast, and I hope that this participation will be repeated in the future. Thanks Cruz!