Pioners de l'animació a l'Aula Oberta

Ahir em van convidar a la Universitat Pompeu Fabra per fer una xerrada sobre els pioners de l'animació, i més concretament, sobre el film Érase una vez... L'auditori era ple de joves, que de fet venien a veure els cutmetratges que ells mateixos havien fet i s'exhibien després de la meva exposició. Vaig adonar-me, i en això m'hi va ajudar el Xavier Cubeles que va xerrar després de mi, que en els inicis de l'animació ja hi havia un llenguatge i una estructura industrial sòlida de la que som un producte sovint inconscient. Van sorgir paraules com ara transmèdia, spin-off, merxandatge o nínxol de mercat, aplicades a un periode de la nostra història en què el significat d'aquests termes ja existia sense ser-hi la paraula en sí. Un Josep Escobar que anima i dibuixa simultàniament la mateixa història, la del gat Zapirón, per mitjans tan diferents com una revista infantil o un curt d'animació i s'adapta a cada llenguatge, n'és un bon exemple. Com també ho és el film Érase una vez..., on dansa, història de l'art i la narrativitat del conte tradicional hi tenen cabuda. Vaig acabar més convençuda, per si no ho estava, de la importància de reconèixer el llegat del nostre patrimoni cultural en el camp de l'animació, que ha estat injustament bandejat dels plans d'estudi o de la historiografia en general. Per això la satisfacció va ser absoluta quan els dos professors que em van convidar es van quedar tota la informació de la meva xerrada per reproduir-la en les classes sobre transmedia que els tocava impartir el dia següent. Aquesta és una bona manera de compartir el coneixement i d'adonar-nos que no partim de zero sinó que podem assumir com a nostres els avenços d'aquells que ens han precedit. Així evitarem, com va dir en Xavier Cubeles, pretendre que hem descobert la sopa d'all.

Ayer me invitaron a la Universidad Pompeu Fabra para hacer una charla sobre los pioneros de la animación, y más concretamente, sobre la película Érase una vez... El auditorio estaba lleno de jóvenes que, de hecho, venían a ver los cortos que ellos habían confeccionado y que se exhibían tras mi charla. Me di cuenta, y en eso me ayudó Xavier Cubeles que habló después, que ya en los inicios de la animación había un lenguaje y una estructura industrial sólida de la que somos un producto a veces inconsciente. Surgieron palabras como transmedia, spin-off, merchandising o nicho de mercado, aplicadas a un periodo de nuestra historia en que ele significado de estos términos ya existía sin tener la palabra en sí. Un buen ejemplo de ello fue Josep Escobar, que animaba y dibujaba simultáneamente la misma historia, la del gato Zapirón, para medios tan diferentes como el tebeo o el corto de animación, adaptándose a cada lenguaje. Otro ejemplo es el film Érase una vez..., en el que la danza, la historia del arte y las estructuras narrativas del cuento tradicional se aúnan para contar una historia. Por si aún no lo tenía claro, acabé de convencerme acerca de la importancia de conocer nuestro patrimonio cultural en el campo de la animación, que ha estado injustamente apartado de los planes de estudio y la historiografía en general. Por eso, la satisfacción fue absoluta cuando los dos profesores que me invitaron se quedaron con toda la información de mi charla para reproducirla en las clases sobre transmedia que les tocaba impartir al día siguiente. Esta es una buena forma de compartir el conocimiento y darnos cuenta de que no partimos de cero, si no que podemos asumir como nuestros los avances de aquellos que nos han antecedido. Como dijo Xavier Cubeles, hay que ser conscientes de que a estas alturas no hemos inventado la pólvora.

Yesterday I was invited by the Universitat Pompeu Fabra to speak about the animation pioneers, and more precisely, about the film Erase una vez... The auditorium was full of young people who came to watch their own animated short films that were screened after my speech. I realized, thanks to Xavier Cubeles remarks that he made after me, that in the pioneers we can find a mature language and industry which still prevail nowadays. We used words like transmedia, spin-off, merchandising or market niche, applied to a period of time when this words didn't exist but the concept was there. Josep Escobar was drawing and animating the same story, the Zapiron cat's one, for a comic strip magazine and an animated short film, adapting it to the different languages. Another example is the film Érase una vez..., where dance, art history and traditional tales storytelling where gathered to tell a story. In case I wasn't sure, I reassured myself about how important is to know about our cultural heritage in animation, a field that has been removed from university guidelines and cinema history. That is the reason why I was so pleased when the teachers that invited me kept all the information of my speech to use for their transmedia classes. This is a good way to share knowledge and to realize we don't start from the zero level. We can assume and start developing ourselves from the point the pioneers left it. As Xavier Cubeles point it out, we haven't invented the wheel.