ALTA POLÍTICA

Rodatges, càpsules informatives, recerca animada. De tot una mica, però sobretot en dues dimensions. Rodajes, cápsulas informativas, investigación animada. De todo un poco, pero sobre todo en dos dimensiones. Filmings, information capsules, animated research. A little bit of everything, but especially in two dimensions.

divendres, 25 d’octubre del 2024

Un musical amb l'"Ànima" de la Pepita Pardell

CAT

Continuant amb el rodatge del documental sobre la Pepita Pardell, vam poder fer una entrevista a la seva neboda, la Marta Pardell, en un entorn immillorable. Durant tot aquest mes, el Teatre Nacional té en cartell un musical sobre una animadora de Disney. Malgrat que la història és inventada, la protagonista és una dibuixant que vol entrar en un món masculinitzat per animar la Blancaneu als anys trenta als Estats Units. 

Taules d'animació del decorat d'Ànima, espectacle musical
del Teatre Nacional de Catalunya.

Vam anar a fer l’entrevista a les cametes del teatre, rodejades de taules d’animació, barres de pivots i acetats. Primer la Marta Pardell, neboda de la Pepita, i la Isabel Moreno, filla del director del primer film d’animació Europeu fet a Barcelona (Garbancito de la Mancha), van parlar de la seva memòria viscuda amb l’animació tradicional. Posteriorment, dos dels creadors del musical, l’Oriol Burés i en Víctor G. Casademunt (la Blanca Bardagil no va poder assistir), van conversar amb la Marta Pardell. La Marta no s'ho va pensar dues vegades i el primer que els va preguntar va ser si s’havien copiat de la vida de la seva tia per fer el musical. 

Marta Pardell i Isabel Moreno durant l'entrevista al TNC.


L'Oriol i el Víctor ens van dir que no coneixien la Pepita, però que just la seva obra s’acaba quan l’animadora veu la Blancaneu en pantalla. Aquest és el moment en què la Pepita Pardell va decidir dedicar-se a l’animació: quan va veure la Blancaneu en un cinema de Barcelona (on es va estrenar tres anys més tard, el 1940). Per tant, el musical acaba quan la vida de la Pepita com a animadora comença. I aquesta no va ser l’única coincidència que vam trobar. Si voleu conèixer les altres, haureu d'experar a veure el documental. Aquest musical, titulat Ànima, estarà durant tot el mes al Teatre Nacional, però ja té les entrades exhaurides per a totes les sessions. Això em demostra que l’animació 2D està més viva que mai, i que fer conèixer la figura de la Pepita és encara més necessari. 

Isabel Moreno, filla d'Artur Moreno, realitzador del primer film animat
en acetat fet a Europa: Garbancito de la Mancha.


CAST

Continuando con el rodaje del documental sobre la Pepita Pardell, pudimos hacer una entrevista a su sobrina, la Marta Pardell, en un entorno inmejorable. Durante todo este mes, el Teatre Nacional tiene en cartel un musical sobre una animadora de Disney. A pesar de que la historia es inventada, la protagonista es una dibujante que quiere entrar en un mundo masculinizado para animar Blancanieves en treinta en los Estados Unidos. Fuimos a hacer la entrevista a las candilejas del teatro, rodeadas de mesas de animación, barras de pivotes y acetatos. Primero, Marta Pardell, sobrina de Pepita, e Isabel Moreno, hija del director del primer film de animación Europeo hecho en Barcelona (Garbancito de la Mancha), hablaron de su memoria vivida con la animación tradicional. 


Posteriormente, dos de los creadores del musical, Oriol Burés y Víctor G. Casademunt (Blanca Bardagil no pudo asistir), conversaron con Marta Pardell. La Marta no se lo pensó dos veces y lo primero que los preguntó fue si se habían copiado de la vida de su tía para hacer el musical. Oriol y Víctor nos dijeron que no conocían la Pepita, pero que justo su obra se acaba cuando la animadora ve Blancanieves en pantalla. Este es el momento en que Pepita Pardell decidió dedicarse a la animación: cuando vio Blancanieves en un cine de Barcelona (donde se estrenó tres años más tarde, el 1940). Por lo tanto, el musical acaba cuando la vida de la Pepita como animadora empieza. 


Oriol Burés, Marta Pardell y Víctor G. Casademunt en plena entrevista
sobre Pepita Pardell y la animación tradicional.


Y esta no fue la única coincidencia que encontramos. Si queréis conocer las otras, tendréis que esperar a ver el documental. Este musical, titulado anima (Alma), estará durante todo el mes en el Teatro Nacional, pero ya tiene las entradas agotadas para todas las sesiones. Esto me demuestra que la animación 2D está más viva que nunca, y que hacer conocer la figura de la Pepita es todavía más necesario.


Musical Ànima. Paula Malia interpretando a la animadora
de Disney que intenta superar una prueba de animación. TNC.

ENG

Continuing with the filming of the documentary about Pepita Pardell, we were able to do an interview with her niece, Marta Pardell, in an unbeatable environment. Throughout this month, the national theater has a musical on the bill about a Disney animator. Although the story is invented, the protagonist is a cartoonist who wants to enter a masculinized world to animate Snow White in the 1930s in the United States. We went to do the interview in the theater's limelights, surrounded by animation tables, pivot bars and acetates. 


First, Marta Pardell, Pepita’s niece, and Isabel Moreno, daughter of the director of the first European animated film made in Barcelona (Garbancito de la Mancha), talked about her memory lived with traditional animation. Subsequently, two of the creators of the musical, Oriol Burés and Víctor G. Casademunt (Blanca Bardagil was unable to attend), spoke with Marta Pardell. Marta didn’t think twice and the first thing she asked them was whether they had copied from her aunt’s life to do the musical. Oriol and Víctor told us that they did not know Pepita, but that just her work ends when the animator sees Snow White on screen. This is the moment when Pepita Pardell decided to dedicate herself to animation: when she saw Snow White in a cinema in Barcelona (where it premiered three years later, in 1940). 


Moment from the musical Ànima, when colour is introduced
into the animated films and on the actor's costums. TNC.


Therefore, the musical ends when Pepita's life as an animator begins. And that was not the only coincidence we found. If you want to know the others, you will have to wait to see the documentary. This musical, titled Ànima (Soul), will be throughout the month at the Teatre Nacional, but it already has the tickets sold out for all sessions. This shows me that 2D animation is more alive than ever, and making Pepita known is even more necessary.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada