Des d'aquest blog vull fer pública la meva adhesió a la campanya que s'està duent a terme per recollir signatures i aconseguir que la pionera de l'animació a Catalunya Pepita Pardell rebi una Creu Sant Jordi. Penso que és una bona iniciativa sobretot per donar a conèixer i reconèixer el treball d'aquelles dones que s'han dedicat professionalment a una feina masculinitzada i que, amb la seva empenta i tenacitat, se n'han sortit. La carrera de
Pepita Pardell és la d'una professional que no va tenir por a encarar-se amb els entrebancs i la penúria del país durant la dictadura, i que sovint si no podia posar il·lusió en la feina, no hi persistia. Va debutar en el film d'Artur Moreno
Garbancito de la Mancha, i algun cop ha comentat com notava el menyspreu d'alguns companys animadors per la seva condició de dona. Aviat el va aconseguir superar, demostrant que el seu treball era tan bo com el de qualsevol altre. Quan la il·lusió en el que feia i la feina en l'animació van minvar, va enfrontar-se a alguns anys d'inactivitat, dels quals es va refer desseguida quan
Bob Balser la va anar a buscar a casa seva per fer peces per a publicitat. Va animar
La Princesa guerrera, un curtmetratge atípic de Julio Taltavull, i més tard Jordi Amorós, director de
Despertaferro i deixeble seu, la va contractar per a la sèrie
El último Koala. La Pepita va continuar treballant fins que als anys noranta, amb la reconversió digital, va decidir que no es volia reciclar. Tot i així, no ha deixat de dibuixar i es manté activa avui en dia, sempre disposada a fer un dibuix o a treballar amb els seus llapissos de colors.
Si esteu interessats en mostrar la vostra adhesió, demaneu l'arxiu que cal omplir a marta.pardell@gmail.com. Per qualsevol dubte que tingueu, us podeu adreçar a aquest mateix correu.
Us deixo alguns fotogrames de
La princesa guerrera, dirigida per Julio Taltavull i animada per la Pepita Pardell. Una història medieval poc habitual amb una clara inspiració en el romànic català.
