Ha marxat la Pepi

Als noranta-un anys ha marxat la Pepi, la doncella guerrera. Vaig ser a temps de poder gaudir d'una dona forta, que volia ser animadora després de veure la Blancaneu i els set nans, malgrat que en aquella època l'animació no era cosa de dones. M'ho explicava amb una anècdota. Una tieta seva, preocupada perquè no era "com les altres nenes", va pressionar perquè els seus pares la portessin a un metge molt car de Barcelona, a la Casa Batlló. Allí, mentre mirava els vidres pintats, els doctor li va dir als seus pares que la nena estava en perfectes condicions, i que senzillament la deixessin fer. Per sort, els pares de la Pepita van promoure les seves ganes de dibuixar i d'animar i, amb 14 anys, es presentava a una prova per animar Garbancito de la Mancha a les ordres d'Artur Moreno. Finalment, per la seva inexperiència, va acabar pintant cel·luloide a les ordres d'Ana María Melero, però aviat va començar a intercalar i va acabar animant. I no va parar fins a la jubilació, amb Despertaferro, de Jordi Amorós. Al II Fòrum d'animació de BAU, sobre dones i animació, vam publicar part del seu diari. La Creu de Sant Jordi i el Gaudi d'honor li van fer molta il·lusió, i jo la vull recordar amb aquesta entrevista que li vam fer amb el seu deixeble, el Jordi, que sabia buscar-li les pessigolles com ningú. Ha marxat  una animadora guerrera, però no pas el seu exemple.

A los noventa y uno años se ha ido la Pepi, la doncella guerrera. Por suerte, pude disfrutar de una mujer fuerte, que quería ser animadora después de ver Blancanieves y los siete enanitos, a pesar de que en aquella época la animación no era cosa de mujeres. Me lo explicaba con una anécdota. Una tía suya, preocupada porque no era "como las otras niñas", presionó para que sus padres la llevaran a un médico muy caro de Barcelona, en la Casa Batlló. Allí, mientras miraba los cristales pintados, los doctor le dijo a sus padres que la niña estaba en perfectas condiciones, y que sencillamente no la presionaran. Por suerte, los padres de la Pepita promovieron sus ganas de dibujar y de animar, y con 14 años se presentaba a una prueba para animar Garbancito de la Mancha a las órdenes de Artur Moreno. Finalmente, por su inexperiencia, acabó pintando celuloide a las órdenes de Ana María Melero, pero pronto empezó a intercalar y acabó animando. Y no paró hasta la jubilación, con Despertaferro, de Jordi Amorós. En el II Fórum de animación de BAU, sobre mujeres y animación, publicamos parte de su diario. La Cruz de Sant Jordi y el Gaudí de honor le hicieron mucha ilusión, y yo la quiero recordar con esta entrevista que le hicimos con su discípulo, Jordi, que sabía buscarle las cosquillas como nadie. Se ha ido una animadora guerrera, pero no su ejemplo.

The warrior maiden (1975). Concept art, layouts and animation by Pepita Pardell. Pegbar Productions. 


At the age of ninety-one Pepi, the warrior maiden, has left us. I'm lucky because I've been able to enjoy the personality of a strong woman that wanted to be animator after watching the Snowhite and the seven dwarfs, during a period when a woman hardly ever made a life of animation. She explained it to me with an anecdote. Her aunt, worried because she was not "like the other girls", pressured her parents to took her at a very expensive doctor, at the Casa Batlló. There, while she was looking at the painted glasses, the doctor said her parents that the girl was on good health, and that they simply had to let her go. Luckily, Pepita's parents promoted her aim for drawing and animating, so when she was 14 years old she got into the Garbancito of the Mancha production with Artur Moreno as the director. Because she had no experience in animation, she finally got in the ink and paint department, driven by Ana García Melero. Later on, she worked as an in-betweener and finally as an animator. And she didn't stop animating until her retirement, after animating Jordi Amoros' Despertaferro. We published parts of her diary in the Second Animation Forum in BAU, that was about woman and animation. The Creu de Sant Jordi prize and the Gaudi of Honour fulfilled her, and I want to remember her the interview I organized with her disciple, Jordi, that knew how to make fun of her with tenderness. An animator warrior has left us, but her example will remain.