Homenatge Alexandre Cirici-Pellicer a la Filmoteca

Dijous passat la Filmoteca de Barcelona va acollir un acte d’homenatge a l’historiador i crític d’art Alexandre Cirici-Pellicer. Per fer-ho, es va projectar un documental inèdit sobre l’art català de l’any 1977 amb Alexandre Cirici-Pellicer com a narrador. Art català contemporani, de Gustau Hernández i Ernest Blasi, és un recorregut històric des dels orígens fins l’any 1977 posant de relleu l’especificitat històrica i geogràfica de Catalunya. Entre els testimonis hi trobem les aportacions d'Antoni Tàpies o Albert Ràfols-Casamada. Posteriorment, es va realitzar una taula rodona amb Itziar González, arquitecta, Xavier Cubeles, professor d'Economia de la Cultura de la Universitat Pompeu Fabra, Teresa Martínez, professora de la Universitat de Disseny BAU, i jo mateixa. Itziar González ens va explicar la reedició que ha fet del llibre de Cirici Barcelona pam a pam editat originàriament per Teide i ara reeditat per Comanegra. El seu treball exhaustiu per aproximar-se a les intencions originals de Cirici i saber-les adaptar al perfil actual de la ciutat van fer-nos adonar de la ingent tasca que dugué a terme el crític i historiador. 

Els ponents i Octavi Martí (primer per l'esquerra), director adjunt de la Filmoteca de Barcelona.

Xavier Cubeles, fill del fundador de l'Esbart Verdaguer, Manuel Cubeles, ens va fer reviure l’època de la gestació del film d’animació dirigit per Alexandre Cirici-Pellicer Érase una vez.... Amb les seves anècdotes i fotografies de l’arxiu familiar, va fer paleses les esperances dipositades en el film. Impediments polítics, com la dictadura sota la qual va néixer, i històrics, com la coincidència amb Disney en l’elecció del tema, van convertir el llarg en un projecte oblidat fins avui. Seguidament vaig exposar les vinculacions de les revistes il·lustrades de principis del segle passat, com el Cu-cut o l’Esquella de la Torratxa, amb l’època d’or del dibuix animat dels anys quaranta que s’acaba amb el llargmetratge de Cirici de l’any 1951. 

Cartell del film amb la firma de Sande Cirici a l'angle inferior dret.

Esbós del cartell del film executat per Alexandre Cirici-Pellicer

Teresa Martínez ens va desvetllar els referents pictòrics del film, que fa un recorregut per les obres mestres del quattrocento i insereix en el metratge referents reals com La torre del Oro de Sevilla o l’edifici Gòtic de l’Ajuntament de Barcelona. La sessió es va tancar donant a conèixer l’inici del projecte de recuperació del color endegat per la Filmoteca i que ha estat possible gràcies a les aportacions de col·leccionistes i familiars que es trobaven entre el públic. A tots ells, moltes gràcies.

Xavier Cubeles.

El jueves pasado la Filmoteca de Barcelona acogió un acto en homenaje al historiador y crítico artístico Alexandre Cirici-Pellicer. Se proyectó un documental inédito sobre el arte catalán del año 1977 con Alexandre Cirici-Pellicer como narrador. Art català contemporani, de Gustau Hernández y Ernest Blasi, es un recorrido histórico des de los orígenes hasta el año 1977 que pone émfasis en la especificidad geográfica y histórica de Catalunya. Cuenta con los testimonios de Antoni Tàpies y Albert Ràfols-Casamada. Posteriomente, ser realizó una mesa redonda con Itziar González, arquiteca, Xavier Cubeles, profesor de Economía de la Cultura de la Universitat Pompeu Fabra, Teresa Martínez, profesora de la Universitat de Disseny BAU, y yo misma. Itziar González nos comentó la reciente reedición que hizo del libro de Cirici Barcelona Pam a pam publicado originariamente por Teide y ahora reeditado por Comanegra. Su trabajo exhaustivo para aproximarse a las intenciones originales de Cirici y saberlas adaptar al perfil actual de la ciudad nos ayudaron a darnos cuenta del ingente trabajo que llevó a cabo Cirici-Pellicer. Xavier Cubeles, hijo del fundador del Esbart Verdaguer, nos hizo revivir la época de gestación del filme de animación dirigido por Alexandre Cirici-Pellicer Érase una vez... 

Portada del Dosier de Prensa (Press book) del filme.

Con sus anécdotas y fotografías del archivo familiar, hizo hincapié en las esperanzas puestas en el filme. Obstáculos políticos, como la dictadura bajo la que nació, o casualidades históricas, como la coincidencia con Disney en la elección del tema, convirtieron el filme en un proyecto olvidado hasta nuestros días. Posteriormente expuse las vinculaciones de las revistas ilustradas de principio del siglo pasado, como el Cu-cut o L’esquella de la Torratxa, con la época dorada de la animación de los años cuarenta que se cierra con el largometraje de Cirici del año 1951. Teresa Martínez nos recordó los referentes pictóricos del film, que recorre las obras maestras del quattrocento y inserta en el metraje referentes reales como La Torre del Oro de Sevilla o el edificio Gótico del Ayuntamiento de Barcelona. La sesión se cerró dando a conocer el comienzo del proyecto de recuperación del color del film por parte de la Filmoteca, el cual ha sido posible gracias a las aportaciones de coleccionistas y familiares que se encontraban entre el público. A todos ellos, muchas gracias.

The Film Archive of Barcelona (Filmoteca de Barcelona) made an homage to the art historian and critic Alexandre Cirici-Pellicer last Thursday. The documentary Art Català contemporani (1977), with Alexandre’s voice over, was screened as a première. This film is a journey through catalan art from its origins to 1977, emphasizing the catalan historical and geographical specificity. It has Antoni Tàpies and Albert Ràfols-Casamada among the interviewed ones. Later on, there had been a round table with Itziar González, architect, Xavier Cubeles, Cultural Economy teacher at Universitat Pompeu Fabra, Teresa Martinez, design teacher at Universitat del Disseny BAU, and myself. Itziar González pointed out the brand new edition she has made from a classic book from Cirici-Pellicer: Barcelona Pam a Pam. Originally edited by Teide, it is now published by Comanegra. Her exhaustive work wanted to get closer to Alexandre Cirici-Pellicer original purpouse adapting it to the new skyline of the city. Her appreciations made us realize about the great amount of work made by Cirici. 

Alexandre Cirici designed the costumes of the characters following italian quattrocento fashion.
Revista Cámara, n.174, 1-4-1950.

Xavier Cubeles, son of the founder of Esbart Verdaguer, made us to go back to the period where the animated film Érase una vez..., directed by Alexandre Cirici-Pellicer, was made. With his stories and familiar archive photos, he made us know about the hopes beneath the film. Political difficulties, like being made during a dictatorship, and the coincidence in the argument with Disney, made the project to be neglected since then from today. I talked later about the bounds between the illustrated reviews from the beginning of the 20th century and the golden age in animation from de forties, which ended on 1951 with Érase una vez... Teresa Martínez showed us the pictorial references in the film that go through the italian quattrocento and insert real places as background like La Torre del Oro de Sevilla or the Gothic building of Barcelona City Hall. The session finished as I made the auditory aware about the colour recovering project the Filmoteca has just started, thanks to donations made by collectors and relatives among the audience. Thanks a lot to all of them.

Llibres sobre/Libros sobre/Books about Alexandre Cirici Pellicer:

Barcelona pam a pam, d'Alexandre Cirici Pellicer.

Alexandre Cirici Pellicer. Pionero en la dirección de arte, de Teresa Martínez.

Diari d'un funàmbul. Les llibretes d'Alexandre Cirici Pellicer. Edició de Glòria Soler.

Melcior Niubó, a Landscape Designer

El juny del 2013 la revista Barret Picat n.198 va retre un homenatge al ninotaire Melcior Niubó, “NIU”, que va anar acompanyat d’una exposició que se li va dedicar al Reial Cercle Artístic de Barcelona gràcies a les tasques d’investigació de Jordi Artigas. Melcior Niubó va participar també a Érase una vez... , però la seva feina com a animador ja ve de l’època dels Dibujos Animados Chamartín. Nascut l’any 1912 a La Fuliola, al Pla d’Urgell, participà en revistes com L’esquella de la Torratxa o la Campana de Gràcia. Fervent defensor de la república, durant la guerra combat amb la seva moto al Front d’Aragó i amb la seva ploma com a cartellista. L’any 1939 marxa cap a França i és internat al camp d’Argelers. 

Fotografia de Niubó enviada a la família desde França (Barret Picat, n198)

L’any 1941 torna a Barcelona i un any després entra a formar part de l’equip dels estudis d’animació de la Casa Batlló. Niubó s'incorpora a l’equip de la sèrie Civilón sota les ordres del seu animador en cap, Josep Escobar (1). És curiós observar com en els crèdits apareix Melcior Niubó com a fondista i entre els animadors hi trobem un tal Oscar Daniel. No deixa de ser casualitat que “Oscar Daniel” sigui també un altre dels sobrenoms amb el qual firmarà Melcior Niubó (2). 

Cartell de l'exposició l'any 1943 d'esbossos, acetats i dibuixos de personatges
de l'equip de Dibujos Animados Chamartín (Hemeroteca Granollers)

Llegenda amb els dibuixants presents a l'exposició. Niubó, el setè a l'esquerra.
(Hemeroteca Granollers)

Melcior Niubó també participà a la sèrie “Garabatos” (1943-1945), una revista humorística feta d’esquetxos que pels animadors era un divertimento i no tenia un equip fix. Niubó hi apareix als primers capítols com encarregat de fons i decorats. En el moment en que Enric Diban assumeix la realització, el de fondista fou un càrrec que passà a mans de L. Flotats. Quan Josep Escobar encapçala la direcció de la sèrie, Niubó s'encarrega novament dels fons. En el darrer títol, “Garabatos Lepe” (1945), sota la realització de Guillem Fresquet, ja no hi trobem a Niubó com a fondista però sí com a autor de la historieta “Cinco maneras de hacer el amor”, que cal situar en un context en que aquesta expressió no havia adquirit encara el caire sexual que té avui en dia. A “Garabatos José Nieto” (1944) hi trobem una altra historieta signada per Niubó: “El patito malapata”. 

Historieta d'Enric Ferran amb Niubó com a protagonista, sota el pseudòinim d'Oscar Daniel.
(Barret Picat, n.198)

La seva llarga trajectòria com a fondista fou un argument de pes per a entrar a formar part de l'equip que creà el llargmetratge “Érase una vez...” (1950). Melcior Niubó apareix novament a les ordres d’Enric Ferran com a col·laborador a la secció de fons i maquetes. José Candel el menciona en el seu llibre sobre animació: “Los bocetos de Cirici eran pasados a la sección de fondos donde eran ejecutados por Enrique Ferrán (“Diban”) - que además animó algunos planos -, auxiliado por Melchor Niubó, Enrique Sanchís, Ramon de Batlle, Enrique Pinet, Jaime Planas Gallés y Miguel Titchs” (3).

La Campana de Gràcia, 3.444 (26/08/1933). Un exemple de geometrisme formal

tan característic de Melcior Niubó. (Barret Picat, n.198)

Un cop desmantellada la indústria de l’animació el 1950, Melcior Niubó, com tants d’altres, va tornar al paper i continuà dedicant-se a la il·lustració infantil per l’editorial Mateu i Clásicos Cadete, entre altres publicacions.

En junio de 2013 la revista Barret Picat n.198 hizo un homenaje al dibujante Melcior Niubó, “NIU”, que fue acompañada por una exposición que se le dedicó en el Reial Cercle Artístic de Barcelona gracias a las tareas de investigación de Jordi Artigas. Melcior Niubó participó también en Érase una vez... pero su trabajo como animador hunde sus raíces en la época de Dibujos Animados Chamartín. Nacido el año 1912 a La Fuliola, al Pla d’Urgell, participó en revistas como L’esquella de la Torratxa o La Campana de Gràcia. Gran defensor de la república, combatió con su moto en el frente de Aragón y con su pluma como cartelista. El 1939 huye a Francia y estuvo en el campo de concentración de Argelers. 

En el año 1938 Melcior Niubó entra a formar parte del Frente de Aragon mediante
tareas de correo motorizado.

El 1941 vuelve a Barcelona y un año más tarde entra a formar parte de los estudios de animación de la Casa Batlló. Niubó se integrará en el equipo de la serie Civilón bajo las órdenes de su jefe de animación; Josep Escobar (1). Es curioso observar como en los créditos aparece Melcior Niubó como fondista y entre los animadores encontramos a un tal Oscar Daniel. No deja de ser una casualidad que “Oscar Daniel” sea también otro de los sinónimos bajo los que trabajaba Niubó (2). Melcior Niubó también participó en la serie Garabatos, una revista humorística a base de sketchs que era un divertimento para los animadores y no tenía un equipo fijo. Niubó aparece en los primeros capítulos como encargado de fondos y decorados. Bajo la dirección de Enric Diban, el de fondista fue un puesto que pasó a manos de L. Flotats. Cuando Josep Escobar retoma la dirección de la serie, Niubó aparece de nuevo al cargo de los fondos. 

Caricatura de Niubó visto por Escobar con una dedicatoria rimada:
"Como humorista es de los serios, o sea que es un serio humorista,
y haciendo fondos Niubó se nos va a perder de vista" (Barret Picat, n.198)

En el último título, "Garabatos Lepe" (1944), con Guillem Fresquet a la realización, ya no encontramos a Niubó como fondista pero sí como autor de la historieta “Cinco maneras de hacer el amor”, aunque entonces esta expresión no tenía la connotación sexual que tiene actualmente. En "Garabatos José Nieto" (1944) encontramos otra historieta firmada por Niubó: “El patito malapata”. Su larga experiencia como fondista le convirtió en un elemento imprescindible dentro del equipo creador de el largometraje "Érase una vez..." (1950) Melcior Niubó aparece nuevamente a las órdenes de Enric Ferran en la sección de fondos. José Candel le menciona en su libro sobre animación: “Los bocetos de Cirici eran pasados a la sección de fondos donde eran ejecutados por Enrique Ferrán (“Diban”) - que además animó algunos planos -, auxiliado por Melchor Niubó, Enrique Sanchís, Ramon de Batlle, Enrique Pinet, Jaime Planas Gallés y Miguel Titchs” (3). Al venirse abajo la industria de la animación en el año 1950, Melcior Niubó, como muchos de sus contemporáneos, volvió al papel y continuó dedicándose a la ilustración infantil para la editorial Mateu y los Clásicos Cadetes, entre otras publicaciones.

On June 2013 the “Barret Picat” review, n. 198, payed tribute to the cartoonist Melcior Niubó, “NIU”, and it was supplemented with an exhibition in the Reial Cercle Artístic of Barcelona thanks to the investigation tasks of Jordi Artigas. Melcior Niubó collaborated in the feature film “Érase una vez...”, but his work as an animator has its roots in the Dibujos Animados Chamartín period. He was born in 1912 in La Fuliola, Lleida, and collaborated in many reviews such as L’esquella de la Torratxa and La Campana de Gràcia. 

Hitler's caricature published in Solidaridad Obrera, May 29th 1937. (Barret Picat, n.198)

An example of Niubo Poster work with a strong Constructivism influence.

Title: "The modern Christ"

(Barret Picat, n.198)

He was a defender of the Republic, and he fighted for it on the Aragon front with his motorbike and as a poster artist with his pencil. On 1939 he run away to France and stayed in Argelers concentration camp. On 1941 he came back to Barcelona and a year later he started working on the animation studios in la Casa Batlló. Niubó becames by then a part of the Civilon series team, which was headed by the animator Josep Escobar. It is very curious finding Niubó in the credits as the Landscape designer, side by side with an animator called Oscar Daniel, one of Niubo’s nicknames (2). Melcior Niubó also participated in the Garabatos series, a satirical cartoon review made by comical scenes that was a divertimento to all the animators of the studio and it never had a steady team. Niubó appears on the credits of the firsts chapters as a Landscape designer. Later on it was directed by Enric Diban, and then the Landscape designer was L. Flotats. When Josep Escobar recovered the direction, Niubó got in charge of the Landscapes again. In the last chapter of the series credits, Garabatos Lepe (1945), directed by Guillem Fresquet, we don’t find Niubó as the Landscape designer but as the author of the short story “Five ways of flirting”. In Garabatos José Nieto (1944) we find another short story from Niubó “The clumsy duck”. 

Dibujos Animados Chamartín, the team on 1942. Niubó is at the bottom row, second from the left.
(Photo from Erica Sevillano Archive, post Julieta Serrano; from animator to chica Almodovar )

Thanks to his long-term engaging in landscape animation, he got envolved in the feature film Érase una vez... (1950) Melcior Niubó appears again in Enric Ferran’s Landscape’s departament. José Candel mentions him in his book about Spanish animation: “The Cirici’s sketches where build by the landscape department which Enrique Ferrán (”Diban”) was in charge. There he was assisted by Melchor Niubó, Enrique Sanchís, Ramon de Batlle, Enrique Pinet, Jaime Planas Gallés y Miguel Titchs”. As in 1950 the animation industry was deceased, he went back to drawing and went on illustrating for children with the Mateu Editorial House and the Clasicos Cadetes, among other publishing works.

1) Emilio de la Rosa, Breve historia de la animación en España. Animateruel, 1993

2) Josep Pinyol a Barret Picat, n.198, Juny 2013.

3) José Candel, Historia del dibujo animado español, Murcia, 1993.

Animotion days

El dia 10 de juliol vaig presentar a la Universitat de disseny de Poblenou, BAU, el projecte d'investigació sobre els pioners de l'animació a Espanya. Va crear expectació i sorpresa, doncs molts dels presents desconeixien la riquesa patrimonial que ens han deixat productores com la dels germans Baguñà o Estela Films. Si per mi va ser un privilegi poder mostrar la feina feta, no ho va ser menys compartir la tertúlia amb la Teresa Martínez, coordinadora científica dels Animotion days i especialista en Alexandre Cirici-Pellicer. Gràcies a la seva tesi doctoral i a les referències trobades en diferents fonts, vam fer un recorregut pictòric pel film "Érase una vez". No ens va sorprendre trobar-hi recreacions d'obres cabdals del quattrocento italià per tal d'apartar-se de l'ambient nòrdic explotat per Disney i heretat d'Andresen. Fouquet i el llibre de les hores del duc de Berry omplien les escenes de la infantesa de la ventafocs, mentre un aire més mediterrani impregnava les de l'amor de la protagonista amb Carpaccio, Bellini i Mantegna. El Bosco i Patinir es van recrear en les escenes de por, com la del patge que entra dins el bosc buscant la cabana del mag Murgo. 

La vessant semiològica de Cirici-Pellicer treu el cap en una escena que gairebé passa desapercebuda: abans d'entrar a la temuda cabana, un rètol avisa de la seva perillositat amb una senyal de trànsit que és una broma per l'espectador de l'època. També queda palesa la seva vessant didàctica i de defensa de la identitat catalana en contextualitzar algunes escenes en espais emblemàtics catalans, com ara la plaça del Rei o els interiors de l'Ajuntament de Barcelona. Tot i que ens hagués agradat fer un torn de precs i preguntes per copsar les reaccions del públic assistent, no va ser possible per qüestions de temps. Amb la Teresa Martínez estem preparant una exposició al voltant de Cirici-Pellicer que tindrà lloc després de l'estiu a les instal·lacions de BAU per celebrar l'aniversari del seu naixement. "Érase una vez..." també hi serà present.

El día 10 de julio presenté a la Universitat de Disseny de Poblenou, BAU, el proyecto de investigación sobre los pioneros de la animación en España. Creó expectación y sorpresa, pues eran muchos los presentes que desconocían la riqueza patrimonial que nos han legado productoras como la de los hermanos Baguñà o Estela Films. Si para mi fue un privilegio poder mostrar el trabajo hecho hasta ahora, no lo fue menos el poder compartir la charla con Teresa Martínez, coordinadora científica de los Animotion Days y especialista en Alexandre Cirici-Pellicer. Gracias a su tesis doctoral y a las referencias encontradas en diferentes fuentes, hicimos un recorrido pictórico por el film "Érase una vez...". No nos sorprendió encontrar recreaciones de obras maestras del quattrocento italiano que buscaban apartarse del ambiente nórdico, sello de Disney y herencia de Andersen. Fouquet y el libro de las ricas horas del Duque de Berry llenaron las escenas de la cenicienta infantil, mientras que un aire más mediterráneo impregnaba las del amor de la protagonista con Carpaccio, Bellini y Mantegna. 

El Bosco y Patinir se recrearon en las escenas de miedo, como cuando el paje entra en el bosque buscando la cabaña del mago Murgo. El saber semiológico de Cirici-Pellicer queda patente en una escena que casi pasa desapercibida: antes de entrar en la temible cabaña, una señal de tránsito avisa del peligro, a modo de broma para el espectador de la época. También es evidente su labor didáctica y de preservación de la identidad catalana al contextualizar algunas escenas en espacios emblemáticos catalanes, como la Plaça del Rei o los interiores del Ajuntament de Barcelona. Aunque nos hubiera gustado poder charlar con el público después de la exposición, no hubo tiempo para ello. Con Teresa Martínez estamos preparando una exposición a la figura de Alexandre Cirici-Pellicer que tendrá lugar después del verano a las instalaciones de BAU en el aniversario del su nacimiento, "Érase una vez..." también asistirá.

On the 10th of July I offered a speaking at Universitat de Disseny de Poblenou, BAU, about my investigation project of the pioneers of Spanish animation. It aroused surprise among the audience because very few knew about the rich inheritance of producers from de forties like Estudios Animados Chamartín or Estela Films. I was proud to make that speaking about the work I have been doing and also for sharing the conference with Teresa Martínez, scientific coordinator of the Animotion Days and specialized in Alexandre Cirici-Pellicer. Thanks to her thesis and other information that I have been gathering, we could make a walk through the paintings in the film "Érase una vez...". We were not surprised when we found in the film master pieces of the italian quattrocento trying to avoid the nordic ambience of Disney and Andersen's bequest. Fouquet and the Very RichHours of Duque de Berry in the scenes of Cinderella Childhood, meanwhile the falling in love of the main character takes places in a mediterranean context as the one created by Carpaccio, Bellini or Mantegna. 

The Bosco and Patinir inspired the wild wood scenes, when the pageboy is looking for Murgo the magician's hut. Alexandre Cirici-Pellicer was a pioneer in introducing in Catalonia the studies of semiology, and that's why near the Murgo's hut we found a traffic sign of danger. It is also important his didactical intentions and the ones referred to the preservation of catalan identity through the monuments and places where the film takes place, like la Plaça del Rei o l'Ajuntament de Barcelona (the City Hall). Although we would enjoyed talking with the audience, we had no time to do it. With Teresa Martínez we are arranging an exhibition on Alexandre Cirici-Pellicer's anniversary after the summer in BAU. "Érase una vez..." will also be there.

Exposició a Josep Escobar; hora de fer les maletes

Exposició de Escobar; es la hora de hacer las maletas
Escobar Exhibition; it's packing time

L'exposició de Josep Escobar tanca les portes amb un bon regust de boca. L'afluència de visitants ha estat notable, i la taula rodona celebrada al voltant del polifacètic personatge ha donat molt de sí. Hi van assistir la vídua de Josep Benet, productor del film "Érase una vez..." i historiador, la del director d'art i crític Alexandre Cirici-Pellicer, la filla del director de "Garbancito de la Mancha", Isabel Moreno, el restaurador Luciano Berriatúa i la cap d'arxiu de la Filmoteca Mariona Bruzzo. També hi van ser els fills i néts de Josep Escobar, recordant l'amable figura del pare i l'avi. Després d'analitzar la vessant de ninotaire, creador i animador de Josep Escobar, es va obrir un torn de precs i preguntes. Teresa Martínez, professora de la BAU amb una tesi sobre Cirici-Pellicer, es preguntava el perquè "Érase una vez..." ha restat tant de temps en l'oblit, tot demanant en quin estat es trobava el llarg actualment. El veterà restaurador Luciano Berriatúa contestà que s'està duent a terme una investigació per localitzar tots els materials existents en color, ja que les dues còpies que se'n conserven són en 18mm, en blanc i negre i amb un so molt deteriorat. Representant la Filmoteca, Mariona Bruzzo va donar una visió més esperançada en anunciar la imminència d'un projecte de restauració gràcies a nous materials trobats que permetran retornar el color al film. Bruzzo va deixar anar la possible projecció del film a l'octubre a la Filmoteca per fer-se ressò de l'exposició que Teresa Martínez està preparant després de l'estiu per commemorar el naixement de Cirici-Pellicer al Museu del disseny. Els que reivindiquem aquest film pioner i punt culminant d'una edat d'or a Barcelona ja comencem a ser una bona colla, així que esperem que la reposició a la Filmoteca a l'octubre faci guanyar molts més adeptes d'aquest film oblidat que és el reflex de tota una època.

La exposición de Josep Escobar cierra sus puertas con buen sabor de boca. La afluencia de visitantes ha sido notable, y la mesa redonda celebrada con motivo del polifacético personaje ha dado de si. Asistieron al acto la viuda de Josep Benet, productor de "Érase una vez..." y historiador, la del director de arte y crítico Alexandre Cirici-Pellicer, la hija del director de "Garbancito de la Mancha", Isabel Moreno, el restaurador Luciano Berriatúa y la jefa del archivo de la Filmoteca de Barcelona Mariona Bruzzo. También nos acompañaron los hijos y nietos de Josep Escobar. Tras analizar las facetas de dibujante, creador y animador de Josep Escobar, se abrió el turno de preguntas. Teresa Martínez, profesora de la BAU con tesis sobre Cirici-Pellicer, se preguntaba por qué "Érase una vez..." ha permanecido tanto tiempo en el olvido, al mismo tiempo que pedía saber el estado actual del largometraje. El veterano restaurador Luciano Berriatúa contestó que se está haciendo un trabajo de investigación para localizar todos los materiales existentes en color, ya que las dos copias conservadas están en 18mm, en blanco y negro y con un sonido muy deteriorado. Como representante de la Filmoteca de Barcelona, Mariona Bruzzo dio una visión más esperanzadora al anunciar la inminencia de un proyecto de restauración gracias a nuevos materiales encontrados que van a permitir devolver el color al film. Bruzzo anunció la posible proyección del film en octubre en la Filmoteca para hacerse eco de la exposición que organizará Teresa Martínez en el Museo del diseño después del verano como conmemoración del nacimiento de Cirici-Pellicer. Los que venimos reivindicando este film pionero y punto culminante de una edad de oro en Barcelona ya empezamos a ser unos cuantos, así que esperamos que su reposición en la Filmoteca en octubre permita que el film gane aún más adeptos.

Josep Escobar exhibition closes with a smile on its face. Visitors had been many, and the round table about the cartoonist has been very fertile. Among the assistants there were the widow of the producer of "Érase una vez...", Josep Benet, the widow of the art director, Cirici-Pellicer, the daughter of the director of "Garbancito de la Mancha", Isabel Moreno, the film curator Luciano Berriatúa and the Filmoteca de Barcelona chief, Mariona Bruzzo. There were also many of the Escobar's descendants. Teresa Martínez, BAU teacher and specialized in art's critic Alexandre Cirici-Pellicer, asked about the oblivion around the animated film "Érase una vez..." and the nowadays state of the copies. Luciano Berriatúa, senior film curator, said that there are only two copies in 18mm, in black and white and with very bad sound. Mariona Bruzzo gave a bit of hope telling that efforts are being done to recover the colour of the film thanks to materials that have been found. She also announced a screening of the film on la Filmoteca on october in order to help the exhibition about Alexandre Cirici-Pellicer that will take place in the Museu del disseny de Barcelona. I hope the screening will increase the supporters of that movie, which are becoming a bigger family. 

Un resum de l'exposició al web de la televisió local:

Un resumen de la exposición en la web de la televisión local:

An abstract about the exhibition on the web of the local television:

Exposició Josep Escobar a XipTV

Josep Escobar, new exhibition in Barcelona (Sant Feliu)

L'exposició de Josep Escobar aterra a Sant Feliu
La exposición de Josep Escobar en Barcelona (Sant Feliu)

Cartell de l'exposició a partir d'una autocaricatura d'Escobar,

    Estem molt contents d'anunciar la propera inauguració d'un repàs en forma d'exposició a la figura polièdrica del ninotaire Josep Escobar. Per primera vegada el cinema d'animació apareix com un dels eixos fonamentals per entendre l'obra d'aquest creador polifacètic que fou prolífic no només en l'àmbit del còmic sinó també en el del teatre, l'animació, el mestratge per correspondència i la invenció de joguines. Per la part que em toca, he aportat el que he anat descobrint sobre cinema d'animació, i més concretament sobre el llarg d'animació "Érase una vez...". En una de les sales s'hi podrà veure un petit tast del film amb petites intervencions a partir d'entrevistes que he realitzat, així com un curtmetratge que vaig elaborar fa uns anys a partir dels cursos de caricatura per correspondència de Josep Escobar. L'exposició s'inaugura el divendres 28 de març i restarà oberta fins el dia 27 d'abril. En podreu gaudir al Palau Falguera (C. Falguera, 6) de Sant Feliu de Llobregat, que us obrirà les portes de dimarts a dissabtes, de 18 a 20 h, i diumenges i festius d'11 a 14h. El dia 10 d'abril a les 19h hi haurà una taula rodona on hi participo conjuntament amb en Joan Manel Soldevilla, biògraf de Josep Escobar, i Rubén Gonzàlez, expert en còmic i organitzador del Saló del Còmic de Barcelona. 

Estamos muy contentos al poder anunciar la inauguración de la exposición a la figura poliédrica de dibujante Josep Escobar, Por primera vez, el cine de animación aparece como uno de los ejes vertebrales para entender la obra de este creador polifacético que fue prolífico tanto en el ámbito del cómic como también en el del teatro, la animación, el magisterio ejercido desde sus cursos por correspondencia o la invención de juguetes. En lo que me atañe, he aportado lo que he descubierto sobre el cine de animación, y más concretamente acerca el largo de animación "Érase una vez...". En una de las salas se podrán ver fragmentos del film con pequeñas intervenciones a partir de entrevistas que he realizado, y también un corto que hice hace unos años a partir de los cursos de caricatura por correspondencia de Josep Escobar. La exposición se inaugura el viernes 28 de marzo en Sant Feliu de Llobregat, y estará abierta hasta el 27 de abril. Podréis aprovecharla en el Palau Falguera (C. Falguera, 6), que abrirá sus puertas de martes a sábado, de 18 a 20h, y los domingos y festivos de 11 a 14h. El dia 10 de abril a las 19h habrá una mesa redonda en la que participaré con Joan Manel Soldevilla, biógrafo de Josep Escobar, y el experto en cómic Rubén González.

We are amazed to announce you the première of the exhibition about the polyedrical cartoonist Josep Escobar. For the first time, the animation is one of the axes to understand the creative life of this cartoonist who worked on animation, illustration, theatre writing and toy invention. As it is my concern, I collaborated with everything I've found on animation, and most precisely about the film "Érase una vez...". In one of the exhibition rooms, some film fragments can be watched along with short pieces from the interviews I've been doing. It will also be screened with a short film I made a few years ago about Josep Escobar's caricature mailing workshops from the sixties. The exhibition's opening will take place on Friday 8th of march and will be opened till April 27th. You can enjoy it at Palau Falguera (C. Falguera, 6) in Sant Feliu de Llobregat (Barcelona), and you will find it open from 18 to 20pm from Tuesday to Saturday and from 11am to 14 pm on Sunday's. On the 10th of April, at 19pm, there will be a round table in which I will collaborate with Joan Manel Soldevilla, Escobar's byographer, and the comic strip expert Rubén González.

Julieta Serrano: from animator to chica Almodovar

Julieta Serrano: d'animadora a chica Almodóvar

Un nou dia de rodatge ens va portar a casa de la filla de l’animador Federico Sevillano. Nascut l’any 1902, va participar en el bàndol republicà durant la Guerra Civil gràcies a la seva gran afició a les motos, que el va dur a contribuir a la causa republicana amb els seus coneixements d’aquest transport. Un cop finalitzada la guerra, va passar pel camp d’Argelers i poc després ingressà a Dibsono Films, creat gairebé coetàniament a la fi de la deflagració.

Federico Sevillano i la seva dona, a la Vanguardia.

L’any 1940 forma part de l’equip que animava “Don Cleque va de pesca” a les ordres de Francesc Tur. Un cop fusionats Dibsono i Hispano Gràfic Films per formar Chamartín, Federico Sevillano va continuar animant el personatge de “Don Cleque” a les ordres de Tur en vuit curtmetratges més als estudis de la Casa Batlló. També va participar en la sèrie “Garabatos” animant caricatures de personatges famosos i farcint-les de gags a “Garabatos Ramper” (1943) i “Garabatos Valeriano León” (1944).

Erica Sevillano recorda haver estat a la Casa Batlló, seu dels estudis Chamartín, i en conserva unes fotos fetes al pati de la casa, on també hi surt ella amb la seva mare. Recorda també el bon ambient entre els animadors i animadores de Chamartín, i fins i tot conserva fotografies de sortides que feia la gent de l’equip per anar a la platja o un berenar als jardins de Pedralbes. Dibsono Films estava al carrer Casanoves, i en fusionar-se i formar Chamartín va passar a la Casa Batlló. D'aquella època Erica Sevillano recorda una jove Julieta Serrano, l’actriu d’Almodóvar, que feia els seus primers intents de treballar en el món de l’animació amb poc més de setze anys. L’actriu va participar a “Érase una vez...” primer netejant cel·luloide i després pintant acetats. Poc després va marxar a treballar a Madrid i va deixar els dibuixos animats. Julieta Serrano visitarà Barcelona el proper 2 de febrer per rebre el Premi Gaudí d’honor, i serà un bon moment per entrevistar-la.

A finals dels anys quaranta, quan l’animació estava en decadència, Sevillano encara participà amb els Baguñà en l’animació de varis esquemes del Dr Gaussá per divulgar el procés d’extirpació de pròstata per l’Editorial Científica Cinematogràfica. La seva filla també recorda com es va dedicar a la il·lustració mèdica en un moment en què el dibuix a mà alçada era molt més precís que no pas la fotografia. Els encàrrecs van anar disminuint amb l’aparició de la fotografia en color, i fou llavors quan Federico Sevillano va ser contractat per una casa de marques i patents de la Plaça Catalunya anomenada “Plaza”, on s’encarregava de fer els dibuixos i les memòries de les màquines i marques que es registraven. Va fer estudis de delinenant de manera paral·lela i va poder sobreviure al declivi de l’animació gràcies al disseny industrial, al qual es va dedicar fins al final dels seus dies.

Pintores i animadores dels estudis Chamartín a Sant Sebastià.

Erica Sevillano amb noies de l'equip Chamartín, a la platja del Garraf.

Animadors i animadores de Chamartín al Garraf.
Federico Sevillano, el primer per l'esquerra.

Un nuevo día de rodaje nos lleva a visitar la casa de la hija del animador Federico Sevillano. Nacido el año 1902, participó en el bando republicano durante la Guerra Civil gracias a su gran afición por las motos. Al finalizar la guerra, pasó por el campo de Argelers y más tarde entró a formar parte del equipo de Dibsono Films, creado al terminar la guerra.

En el año 1940 forma parte del equipo que animó “Don Cleque va de pesca” a las órdenes de Francesc Tur. Tras la fusión de Dibsono i Hispano Gràfic Films para formar Chamartín, Federico Sevillano continuó animando el personaje de “Don Cleque” a las órdenes de Francisco Tur en ocho cortos más en los estudios de la Casa Batlló. También participó en la serie “Garabatos” animando caricaturas de personajes famosos y llenándolas de gags en “Garabatos Ramper” (1943) y “Garabatos Valeriano León” (1944).

Cartel de Chamartín en la Casa Batlló.

Erica Sevillano recuerda haber estado en la Casa Batlló, sede de los estudios Chamartín, y conserva algunas fotos hechas en el patio de la casa, en las que también sale ella con su madre, Recuerda también el buen ambiente entre las animadoras y los animadores de Chamartín, y hasta conserva algunas fotos de las excursiones que hacía la gente del equipo para ir a la playa o a merendar en los jardines de Pedralbes. Dibsono Films estaba en la calle Casanoves, y al fusionarse con Hispano Gráfic Films pasó a la Casa Batlló. De aquella época Erica Sevillano recuerda a una joven Julieta Serrano, la actriz de Almodóvar, que hacía sus primeros intentos de trabajar en el mundo de la animación al poco de cumplir los dieciséis años. La actriz participó en el film “Érase una vez...”, primero limpiando celuloide i después como pintando acetatos. Poco después se fue a trabajar a Madrid, por lo que abandonó los dibujos animados. Julieta Serrano visitará Barcelona el próximo 2 de febrero para recibir el Premi Gaudí d’Honor.

Animadores en el interior de la Casa Batlló (1942).

A finales de los años cuarenta, con la decadencia de la animación, Sevillano aún participó en la animación de varios esquemas del Dr Gaussá para divulgar el proceso de extirpación de próstata para la Editorial Científica Cinematográfica. Su hija también recuerda que su padre se dedicó a la ilustración médica en un momento en que el dibujo a mano alzada era más preciso que la fotografía. Los encargos disminuyeron con la masificación de la fotografía en color, y fue entonces cuando Federico Sevillano fue contratado por una casa de patentes y marcas para realizar los dibujos y memorias de las máquinas registradas por la empresa, llamada “Plaza”. Hizo los estudios de delineante de forma paralela y pudo sobrevivir al declive de la animación gracias al diseño industrial, al cual se dedicó hasta el fin de sus días.

A new shooting day brings us to the home of an animator’s daughter: Federico Sevillano. He was born in 1902 and participated on the republic side during the Civil War thanks to his knowledge and love to motorbikes. At the end of the war, he stayed at the refugees camp in Argelers, France, and later on he got hired for Dibsono Films, created during the war’s ending.

On 1940 he is involved in “Don Cleque va de pesca”, directed by Francesc Tur. After merging with Hispano Gráfic Films to create Estudios Chamartín, Federico Sevillano went on animating “Don Cleque” for eight more shortfilms in the Casa Batlló Studio. He also participated in the “Garabatos” series, animating caricatures from famous characters of that period and adding gags in “Garabatos Ramper” (1943) and “Garabatos Valeriano León” (1944). 

Erica Sevillano still remembers la Casa Batlló Studio, headquarters of Chamartín, and keeps some photos made in the patio of the house, where she and her mother also appear. She can also remember the good mood from the animators on the studio, and she shows us some photos from the team going to the beach or enjoying lunch in Pedralbes gardens. Dibsono Films was in Casanoves street, and after merging they changed to Gaudi’s Casa Batlló. From that period, Erica Sevillano recalls a young Julieta Serrano, nowadays chica Almodovar, who tried to work as an animator when she was sixteen. The actress worked on the “Érase una vez...” team, first cleaning celluloid and later painting frames.  She didn’t stay long in Barcelona as an animator and moved to Madrid to work on theatre. Julieta Serrano will come back to Barcelona to receive the Premi Gaudí d’Honor (Gaudi Honour Prize) on the 2nd of February, so we will have a change to interview her.

The Chamartín Studio. Federico Sevillano in the center, the left sleeve with an eternal stain of ink.

At the end of the forties, as animation was in decadence, Sevillano still animated some Dr. Gaussá diagrams about prostate removal for the Editorial Científica Cinematográfica. His daughter also recalls that her father worked on medical drawings before the spreading of colour photography. After that, and thanks to a degree on engineering design, he started working for a patents’ enterprise called “Plaza”, making the drawings of machines to be registered. He did so since his last working day, never going back to animating again.